La carta d’un avi català de 77 anys als senyors del TSJC i del TC que fa furor a la xarxa…

Senyors, tinc un dubte i em dirigeixo a vostès per si me’l poden aclarir. Sóc un avi nascut el 1939 (quan vaig néixer es va acabar la guerra), per tant tinc 77 anys. Llavors la meva família tenia problemes pel fet de ser catalanistes. Per una malaltia vaig estar aïllat a casa i fins als 12 anys no vaig poder fer la vida normal de nen i anar a l’escola. Amb això podran deduir que sóc un ignorant. És per això que em dirigeixo a vostès, que tenen molts estudis, amb un nivell segurament molt superior al de la resta de ciutadans. Tinc molt clar que el que vostès decideixen és incontestable i d’obligat compliment, no tothom té aquests privilegis… Dies enrere vaig comprar un paquet de folis i un retolador de color negre de punta gruixuda, amb la idea de fer uns cartellets que diguessin “Referèndum sí, tot per Catalunya” i enganxar-los pel meu poble, Gelida. El meu dubte és: Això és legal? Si en lloc de dir això, digués “Viva Rajoy, todo por España”, això sí que seria legal? Abans d’incórrer en aquest tipus de delicte i que vostès estiguessin obligats a multar-me o la Guàrdia Civil vingui a casa meva per posar-me a la presó, voldria estar-ne informat i per això els escric aquesta nota. Per cert, si per tenir les idees que tinc m’han de multar o volen enviar la Guàrdia Civil, amb aquest escrit autoritzo a la direcció d’aquest diari a què els faciliti la meva adreça. Perdonin el meu atreviment de demanar el seu consell. Agraint-los la seva resposta, m’acomiado de vostès cordialment.

Catalunyalliure.cat

31 thoughts on “La carta d’un avi català de 77 anys als senyors del TSJC i del TC que fa furor a la xarxa…”

    1. Jo no sóc català de naixament, però a la mili quan sense alterar-me desmuntava una per una els raonaments castellanistes i fellia palesa la seva incultura i manca de recursos històrics em van acabar dien “el jefe de los polacos”. Ningú va gosar mai rebatre’m el que deia ni dir-me a mi ni als altres companys catalans cap cosa ofensiva.

      1. Vas tenir sort jo em 8 anys nanes de catorçe em preguntaven, tù de donde eres? a la meva inoçenta resposta, soc catalana, em deien eres espanyola, jo a la meva edad em quedaba tan panxa i no donaba cap importançia.pero la maliçia de aquelles era constan, dons conta els pares com serien!!!perdoneu el meu catala pero l’hi pres de granamb aquell temps el catala era com un sacrilegi

  1. i jo 72 mai encare ara, no se escriure correctament el catalá. doncs a la escola tot era Viva Franco , rosaris,misas aguantá banderas espanyolas a las profesons..

      1. Jabbar, i és molt encomiable, enhorabona, però no tothom té la facilitat d’aprendre a escriure correctament, i més quan s’és gran. Fins i tot, de vegades, hi ha d’altres prioritats més punyents que la de poder aprendre a escriure correctament la propia llengua, encara que un se l’estimi molt.

        Jo crec que és d’agrair l’esforç de mirar d’escriure en català, encara que no acabi de sortir bé del tot, hem de pensar que fins i tot hi va haver gent que a la posguerra va tenir dificultats d’anar a l’escola (ja no parlo d’aprendre català, sinó senzillament de poder accedir a una educació).

        Dit això, reitero la meva admiració per l’amor que té per la nostra llengua i valoro molt l’esforç, gràcies a la lluita de la seva generació els de la meva ho vam tenir més fàcil.

  2. La carta de aquest avi la haurian de llegir sens falta tots els tribunals que ens volen jutjar als catalans per volger ser LLIURES i no ens volen deixar votar, pero no u aconseguiran
    El dia 1-10-17 será una data historica
    CATALUNYA SERA INDEPENDENT
    CATALUNYA SERA LLIURE
    CATALUNYA SERA UN NOU PAIS DR LA U.E.

      1. No en somio, és la realitat que ens farà conlliures. Tot començarà el 1-O. S’ha acabat el colonialisme. Sóc avi de 70 anys. Extremeny de naixement, hi vaig arribar amb vint-i-tres anys i per tant no hi vaig patir allò de “habla en cristiano”. Fa molt de temps que el català és la meva llengua familiar i habitual, parlada i escrita, per honorar la terra que m’hi va acollir. Independentista, a l’igual que la meva dona i el meu fill (el meu nét ja serà independent quan tingui ús de raó). I no, no somio. La realitat la tenim ja, i la independència és a tocar dels dits….diguin el que en diguin des de l’altiplà.

        1. Tan de bo, Francisco, tots els Extremenys, vinguts a Catalunya, que van ser multissims, haguessin près la teva actitut, ja que entre els extremenys i els andalussos, han fet molt mal a la cultura catalana, van venir aquí sense voler-se integrar en res, srnse generelitzar, però la gran majoria

  3. Jo soc un avi de 82 anys, nascut abans de la guerra i educat durant tota la meva infantesa en la escola franquista. A mi m`han dit !hábleme Vd. en cristiano” mes de una vegada i a Barcelona quan els tramvies trontolla en els carrers. Amb els meus esfuerzos vaig cursar tres carreres no dec res a ningú, pero, ara que si soc un ignorant de la informática, i a punt d’arribar al fi, trobo un país desconegut, angoixat i mig mort i tinc molta ,molta pena per els que venen darrer nostre. Ja hi ha prou de mentides, declaracions falses i de “senyors” que volen dominar el mon Algú posara remei? Amic i amics que patim i hem patit lo que els anys no perdonen….expresar la nostra opinió es delicte, lo que fan els altres es justicia. Aixi va tot.

    1. Jo penso al inreves, tinc ara 79 anys i én castella sempre he ajudat als espanyols a culturitzar-se. No m’ha servit de res, de senyor i de porc s’en ha de venir de mena

  4. Jo en tinc 72 lo del “cristiano” també m’ho han dit en diverses ocasions. Ara el curiós es quan m’han dit que soc un maleducat per parlar (a qui sigui) en català. Comentaris a banda crec que el que hem de fer es parlar en la nostra llengua arreu i amb tothom sempre, o sigui fer com qualsevol que va venir a Catalunya fa només uns cinquanta anys i ha parlat sempre el mateix -el castellà- hi te tot el dret, però nosaltres també.

  5. Tinc 75 anys i a la escola només ens ensenyaven en castellà. Com molts catalans, hem aprés a llegir i escriure en català un cop ja grans a base la lectura de llibres en català. El háblame en cristiano era a l’ordre del dia i ara………….que no els hi faci estrany a aquests senyors que fem tot el possible per guardar la nostra llengua. La estimem i volem que els nostres néts puguin gaudir-la amb llibertat. Força i endavant!!!!!!!!!!!!

  6. El franquisme no ha desaparegut pas del tot, encara continua, i tinc por que es reforci. Mentre hi hagi gent ultraespanyolista que digui “España eterna o muerte”, el franquisme dubto que desaparegui. Mentre n’hi hagi. Salut i visca Catalunya lliure. No vull més estatuts d’autonomia.

  7. Vaig néixer l’any 1948, ara tinc 68 anys, i soc dels que varem fer l’escola en castellà. També soc dels qui vaig “cobrar” per parlar català en un tramvia. Malgrat tot recordo bé els Patufets, que la mare guardava, i les Pàgines Viscudes d’en J.M. Folch i Torres amb les que, gairebé, vaig aprendre a llegir en català abans que en castellà. El meu pas pel Moviment Escolta em va fer estimar encara més el meu país, així com la meva vida de muntanyenc. I el meu avi patern va venir, a principis del segle passat, d’un poblet de Sevilla.

  8. Soc padrí ja sabeu que a Lleida l’avi es el padrí de dos nets que els estimo amb boixerica. Vaig fer el servei militar a Guadalajara, prèviament havia fet el campament a Alcalá de Henares, però en arribar a Guadalajara era sol de català, hi havia un gallec, un val•lisoletà un d’ Avila, Ciutat Real, Conca, Guadalajara i Madrid. El que em va passar es de que un madrileny em va tractar de separatista i jo em vaig fotre a riure i li vaig dir amb conya, si que soc separatista ja que m’han portat aquí i jo no o vaig demanar i crec que t’hauré d’aguantar i tu a mi també. El dia que ens vam llicenciar ell plorava i el vaig abraçar i la meva resposta va ser de que les persones s’han de tractar i després treu rent conclusions. No tinc res en contra dels espanyols ja que som veïns, però jo vull un país lliure pels meus fills i nets.

  9. Hola, amb dic Josep ting 55 anys jo sempre me sintit català pro de aquells que u tenen al ADN ,i més cuan tenia a la escola un professor ens feia fe gimnàstica fen flexions s’obre el mapa de Espanya i fem li petons i sobre tot que foran a la capital,quin profaso més brillant era un especialista am fer pilotes am els seus mocs i llansarlos capa nosaltres ( ell era dels què tenia de donar-nos classe de català ,pro al sé espanyol no al sevia. pro am faltes i tot faix entendre el que sóc un A D N català

  10. En tinc 61 ara i a l’escola em deien, als 7 anys, amb el maxim despreci, ¿tu hablas catalaaaaaannnnn? El to era d’allò més insultant, objectiu de l’interlocutora. Pretenien que sentis vergonya de la llengua que parlaven els meus pares, amb la qual em comunicava amb els que mes estimava! Ara se que els seus pares volien que els seus fills parlessin castellano ‘porque quedaba mejor’. Quina poca personalitat i quanta estupidesa!

  11. Jo soc del 47 i potser tal vegada per viure al cor de Catalunya, no varem tenir gaires problemes per la llengua. Només feiem l’ensenyament en castellà, tot el demès ho feia en català. Quan anaves a llocs oficials parlaves castellà però res més. Vaig ballar en un esbart, vaig ballar sardanes. L’idioma escrit el vaig aprendre a Omnium Cultural a partir dels 17 anys. Varem ser afortunats. Visca Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.