La carta dels “iaio flautes indepes” a tots els catalans que fa furor a internet…

ELS IAIO FLAUTES INDEPES
S’ha comentat que a les concentracions de suport als “investigats” pel 9N i similar hi ha molts cabells blancs i gent de cara arrugada. Hi ha qui ha dit que el moviment independentista és de gent “gran”. Certament, semblen majoria de gent “gran” els que al Camp Nou reparteixen estelades, o que amb peto de “voluntaris de seguretat” ajuden a fer que les coses discorrin pacíficament, o que omplen les assemblees i reunions. No entro en discutir si és cert o no que la majoria d’indepes som gent gran.
Vull comentar qui som aquesta gent “gran”.
Som gent d’entra 60 i 70 anys. (No només, clar!)
Som els joves de finals dels 60 i anys 70. Som aquells joves que vam omplir de melenes i pantalons acampanats i barbes les manifestacions clandestines contra els judicis de Burgos o el procés 1001 contra la cúpula de CCOO. Som aquells joves que rebíem patacades dels grisos a les manifestacions contra l’assassinat de Puig Antich. Som aquells joves que vam aprendre català amb el Cavall Fort i cinema amb Miquel Porter als cine clubs. Som aquells joves que érem caps i monitors a l’Escoltisme. Som aquells joves que omplíem els recitals de Raimon i Lluís Llach. Som aquells joves que vam “suar socialisme” el 76 amb Raventós i el pare Llimona. Som aquells joves de les COJ (comissions obreres juvenils) i dels comitès de barri. Som aquells joves de les Trobades de joves de Montserrat. Som aquells joves mestres de les escoles d’estiu de Rosa Sensat de finals dels 60 i començaments dels 70 que vam muntar cooperatives de mestres per ofertar escoles actives, catalanes i de qualitat. Som aquells joves deixebles del Comín a Cristians pel socialisme. Som aquells joves que assistíem a xerrades i conferències al CIDOB i a l’ICESB on poguerem escoltar a Josep Benet, García-Nieto, Solé-Tura en una clandestinitat tolerada. Som els joves de les Festes de Treball a Montjuich. Som els joves de Pax Christi i la marxa de la llibertat. Som els joves de la trinca, del canet Rock i de la primera cantada dels Segadors amb Rafel Subirachs. Som els joves que vam anar a rebre a Rafel Vidiella de retorn de l’exili. Som els joves que vam militar o flirtejar amb multitud de grups i partits clandestins: JCC, ORT, MCE, PCE(i), LCR, PTE, BR, … fins a quedar a l’òrbita del PSUC o del PSC. Som els joves del 1r Congrés de la Joventut catalana. Som el joves curtits i entrenats en la lluita contra la dictadura i entrenats a conspirar en la clandestinitat.
Aquells joves, ara, tornem a ser a on toca: a la trinxera, al peu del canó, on faci falta. Tornem a ser en “peu de pau”. Jubilats, alguns ja avis, tenim tot el temps del món, totes les ganes i més moral que “el alcoyano” per fer el que ara cal fer. I no fallarem! Recordem als pares i tiets que van perdre la guerra, alguns derrotats, altres mantenint discretament la flama i l’esperança. Recordem els avis que recitaven Verdaguer i ens van recordar de petits als Cors de’n Clavé. Recordem els pares i tiets de la CNT i la FAI. Som els fills d’aquells pares que no van poder anar a escola més enllà dels 12 anys i que es van posar a treballar en fàbriques, tallers o obradors de sol a sol per poder donar als fills, nosaltres, estudis que ells no van poder fer. Som els fills d’aquells pares a vegades segrestats per la por i que ens demanaven “no et fiquis en política fil meu”, i no els vam fer cas. “De vegades la pau, no és més que por”. I no els vam fallar de joves en la lluita contra la dictadura i no els fallarem ara que ells ja no hi són en la lluita per la independència.
“Los viejos rokeros no mueren nunca” i si ells van viure “per salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa”, i nosaltres hem vingut “d’un silenci, antic i molt llarg”, nosaltres hem viscut i viurem ara per construir la República catalana.
HO FAREM, ARA ÉS L’HORA, ENDAVANT LES ATXES!

9 thoughts on “La carta dels “iaio flautes indepes” a tots els catalans que fa furor a internet…”

  1. Maquíssim. L’àvia de la meva tieta ensenyava català gratuïtament a casa seva als nens de l’escala (i d’altres) amb llibres que van llençar de la biblioteca de l’escola. Els demanava que mai traguéssin els llibres al carrer. Mai ens rendirem.

  2. Potser -i sense potser també- per haver viscut tot el que ens va tocar viure “al seu temps” ara -que encara tenim força!- ens toca ser coherents amb nosaltres mateixos. No tot ha sigut en va. Ara és la nostra!!! VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

  3. Bona Carta: jo soc un d’aquests. Després de militar a l’antifranquisme aleshores, ara em toca militar a l’anti neofranquisme vigent. No hi ha tanta diferència com sembla! El fons de la qüestió és el mateix. La única gran diferència és que hem hagut de canviar d’esquerres perquè les de aleshores han desaparegut absolutament com a tals; ara n’hi ha unes altres de noves o recuperades. I atenció: els de la tercera edad som una força important en número i en empenta…. i a l’hora de votar! Que tremoli l’enemic….I si per aconseguir el que aleshores volíem hem de fer la Independència, la farem!

  4. Us heu descuidat a “aquells joves torturats per la policia franquista, aquells joves que vàrem perdre el curs universitari, la beca, que no vàrem poder anar a milícies perdent un temps preciós”

    1. Mira Marilou, ens en passaven tantes de coses! tantes! que difícilment es poden enumerar i resumir en una pàgina mida din a-4…i és molt fàcil que als que estem pels vòls dels 70, s’ens passin per alt situacions viscudes molt intensament al seu dia.
      I la CICLOSTIL? Ningú s’en recorda del munt de còpies que feiem contra el Règim, denunciant un fet o altre i jugant-nos anar a la presó, si t’enganxaven? Sobre tot si a més a més de fer les còpies, les repartíes després, corrent com un boig quan veies un gris…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.