Press "Enter" to skip to content

La carta dels “iaio flautes indepes” a tots els catalans que fa furor a internet…

ELS IAIO FLAUTES INDEPES
S’ha comentat que a les concentracions de suport als “investigats” pel 9N i similar hi ha molts cabells blancs i gent de cara arrugada. Hi ha qui ha dit que el moviment independentista és de gent “gran”. Certament, semblen majoria de gent “gran” els que al Camp Nou reparteixen estelades, o que amb peto de “voluntaris de seguretat” ajuden a fer que les coses discorrin pacíficament, o que omplen les assemblees i reunions. No entro en discutir si és cert o no que la majoria d’indepes som gent gran.
Vull comentar qui som aquesta gent “gran”.
Som gent d’entra 60 i 70 anys. (No només, clar!)
Som els joves de finals dels 60 i anys 70. Som aquells joves que vam omplir de melenes i pantalons acampanats i barbes les manifestacions clandestines contra els judicis de Burgos o el procés 1001 contra la cúpula de CCOO. Som aquells joves que rebíem patacades dels grisos a les manifestacions contra l’assassinat de Puig Antich. Som aquells joves que vam aprendre català amb el Cavall Fort i cinema amb Miquel Porter als cine clubs. Som aquells joves que érem caps i monitors a l’Escoltisme. Som aquells joves que omplíem els recitals de Raimon i Lluís Llach. Som aquells joves que vam “suar socialisme” el 76 amb Raventós i el pare Llimona. Som aquells joves de les COJ (comissions obreres juvenils) i dels comitès de barri. Som aquells joves de les Trobades de joves de Montserrat. Som aquells joves mestres de les escoles d’estiu de Rosa Sensat de finals dels 60 i començaments dels 70 que vam muntar cooperatives de mestres per ofertar escoles actives, catalanes i de qualitat. Som aquells joves deixebles del Comín a Cristians pel socialisme. Som aquells joves que assistíem a xerrades i conferències al CIDOB i a l’ICESB on poguerem escoltar a Josep Benet, García-Nieto, Solé-Tura en una clandestinitat tolerada. Som els joves de les Festes de Treball a Montjuich. Som els joves de Pax Christi i la marxa de la llibertat. Som els joves de la trinca, del canet Rock i de la primera cantada dels Segadors amb Rafel Subirachs. Som els joves que vam anar a rebre a Rafel Vidiella de retorn de l’exili. Som els joves que vam militar o flirtejar amb multitud de grups i partits clandestins: JCC, ORT, MCE, PCE(i), LCR, PTE, BR, … fins a quedar a l’òrbita del PSUC o del PSC. Som els joves del 1r Congrés de la Joventut catalana. Som el joves curtits i entrenats en la lluita contra la dictadura i entrenats a conspirar en la clandestinitat.
Aquells joves, ara, tornem a ser a on toca: a la trinxera, al peu del canó, on faci falta. Tornem a ser en “peu de pau”. Jubilats, alguns ja avis, tenim tot el temps del món, totes les ganes i més moral que “el alcoyano” per fer el que ara cal fer. I no fallarem! Recordem als pares i tiets que van perdre la guerra, alguns derrotats, altres mantenint discretament la flama i l’esperança. Recordem els avis que recitaven Verdaguer i ens van recordar de petits als Cors de’n Clavé. Recordem els pares i tiets de la CNT i la FAI. Som els fills d’aquells pares que no van poder anar a escola més enllà dels 12 anys i que es van posar a treballar en fàbriques, tallers o obradors de sol a sol per poder donar als fills, nosaltres, estudis que ells no van poder fer. Som els fills d’aquells pares a vegades segrestats per la por i que ens demanaven “no et fiquis en política fil meu”, i no els vam fer cas. “De vegades la pau, no és més que por”. I no els vam fallar de joves en la lluita contra la dictadura i no els fallarem ara que ells ja no hi són en la lluita per la independència.
“Los viejos rokeros no mueren nunca” i si ells van viure “per salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa”, i nosaltres hem vingut “d’un silenci, antic i molt llarg”, nosaltres hem viscut i viurem ara per construir la República catalana.
HO FAREM, ARA ÉS L’HORA, ENDAVANT LES ATXES!

Related Post

x Close

Segueix