Zoido va sumar a l’Ertzaintza a Europol després del suport del PNB als pressupostos de Rajoy però als mossos …

Només 15 dies després que el Congrés dels Diputats aprovés, amb els vots del PNB, els Pressupostos Generals de l’Estat presentats per Mariano Rajoy per 2018, el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, donava el vistiplau per incorporar a l’Ertzaintza a els fòrums policials estatals, internacionals i d’accés a les bases de dades d’EUROPOL, que exclouen als Mossos d’Esquadra.

Aquest acord es va signar en una reunió mantinguda el dia 14 de juny passat entre el ministre Zoido i la consellera de Seguretat, Estefanía Beltrán de Heredia, en la Junta de Seguretat del País Basc celebrada a la seu del Govern Basc a Vitòria- Gasteiz. En aquesta reunió es va acordar també “incrementar la coordinació entre les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i l’Ertzaintza, ampliar la integració de la Policia Autònoma Basca en els diferents fòrums policials estatals, incrementar el seu accés a la informació policial europea i establir mecanismes de clarificació i delimitació competencial en temes d’actuació policial. Així com incrementar la seva plantilla d’agents “.

L’acta de la reunió de la Junta de Seguretat recull la integració de l’Ertzaintza al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO), així com l’accés de la Policia Basca al sistema d’alerta primerenca ia la informació policial europea ( EUROPOL, SIENA, SIRENE).

En la mateixa reunió, el ministre Zoido va acordar aprovar els protocols pertinents per a l’intercanvi de dades estadístiques de criminalitat o d’intercanvi d’informació dels casos de violència de gènere, i la participació de l’Ertzaintza en els plans directors de la Secretaria d’Estat de seguretat.

I, finalment, entre els denominats “mecanismes d’aclariment i delimitació competencial” s’inclou a l’Ertzaintza com a agent habilitat per dur a terme “accions i persecucions en calent”.

Els Mossos d’Esquadra estan exclosos de tots aquests fòrums policials claus i organitzacions d’investigació criminal internacional. El portaveu d’Europol, Tine Hollevoet, va assegurar a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) referent a la polèmica suscitada, que “no li correspon a l’Europol participar en aquest debat” i s’ha remès a les “autoritats espanyoles” per a la resolució del conflicte. Hollevoet va manifestar a l’ACN que no li correspon “especular” sobre si la presència dels Mossos a l’Europol podria haver evitat els atacs de terrorisme gihadista a Barcelona el passat dijous dia 17 d’agost.

Europol, un òrgan encarregat de la lluita i cooperació policial i judicial contra la delinqüència en l’àmbit de la Unió Europea, està dirigit pel britànic Rob Wainwright.

Els seus objectius principals són la lluita contra les xarxes de delinqüència i terroristes a gran escala “que constitueixen una amenaça significativa per a la seguretat interna de la UE i per a la seguretat i els mitjans de vida dels seus ciutadans”. Les amenaces més greus per a la seguretat segons Europol són el terrorisme; el tràfic de drogues i el blanqueig de diners a escala internacional; el frau organitzat; la falsificació d’euros i el contraban de persones.

La presidenta de Eurocop -el sindicat de policies europeus-, la caporal dels Mossos d’Esquadra Àngels Bosch, va afirmar que “Europol hauria de poder tenir contacte directe amb totes les autoritats competents en seguretat de cada Estat membre”. Així mateix, ha assenyalat que “excloure els Mossos de les bases de dades de l’Europol podia comprometre la seguretat de tot Europa”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.