Sóc argentí, descendent d’espanyols, visc a Barcelona i l’1 d’octubre votaré SÍ

Aquest missatge circula per Facebook i explica el punt de vista d’un ciutadà nascut en Argentina i vivint a Catalunya.

Em presento breument, vaig néixer a Buenos Aires allà pels 80, vaig viure part de la transició argentina, encara que no me’n recordo molt, només recordo que els meus pares sempre es queixaven de la política, però seguien votant als mateixos partits, sóc nét d’una Valenciana, una gallega i dos avis argentins, l’àvia Valenciana,però manresana de tota la vida (Anna), es va escapar de Franco l’any 50, va arribar amb vaixell a Buenos Aires, no va arribar en les millors condicions després d’un viatge en vaixell de gairebé tres mesos, amb diverses escales (per simular que anaven de viatge de plaer i no que s’estaven escapant de la dictadura), en arribar a Buenos Aires, va conèixer al meu Avi (argentí), metge de l’hospital a on els feien una revisió als ” Nousvinguts “d’aquella època, ell sempre deia que s’havia enamorat de la seva “Paella” i ella reia perquè deia que allà (València) no l’havia cuinat més de 5 vegades, es van casar, van ser feliços a la seva manera, com cada parella suposo, i fa un parell d’anys va morir a la terra que la va acollir, per decisió seva, va ser enterrada a l’Argentina.
Després de la crisi a Argentina (Corralito), vaig decidir venir-me a provar sort, abans de venir escoltava històries de Franco, de les prohibicions a la llengua catalana, a la lliure expressió, em parlaven de Montserrat i uns suposats ovnis que cada mes es veien etc, records de gent d’aquella època que els queden a la memòria quan emigren.

M’agrada la cuina catalana encara que això de menjar Fongs (BOLETS) em va costar bastant, però en canvi ara,a vegades pago per menjar bolets i son bons, els castellers fins que veig al nen a 15 metres d’alçada (enxaneta) i m’entra el pànic, em encanta menjar “Calçots”, no només pel gust i la salsa, sinó per gaudir d’una tertúlia “seriosa”, on tots els tertulians tenen la cara i las mans “poc presentables” després d’haver-les embrutat gaudint del menjar, m’agrada que van a la seva bola , no es fiquen amb ningú , m’agrada tenir un professor gratuït de català a cada un de vosaltres, sempre disposat a corregir o ensenyar, m’agrada com defensen la seva llengua, la seva cultura, la seva terra etc, enamorat del correfoc encara que hagi de respirar polvora durant tot una setmana.
Quan vaig arribar aquí no sabia molt del català, no sàvia en primera persona el que era el racisme, no entenia perquè algunes dones es tapaven tot el cos amb 40 graus de calor, ni tampoc perquè hi havia una relació tan tensa amb Espanya, després vaig començar a entendre algunes coses, vaig aprendre la diversitat de races i religions que habiten en aquesta terra Catalana, la meva terra, si m’ho permeten, per a mi la terra d’un és on neix i on decideix quedar-se, i cada vegada que vaig a l’Argentina sóc feliç, i trobo a faltar catalunya, i quan torno, em passa igual però amb Argentina, sempre ho comparo amb ser fill de pares separats, sempre extrañarás a un, del qual no puguis gaudir en aquell moment, però no podries triar entre un i altre, aquesta terra m’ha donat tres petits que son la meva vida,molta feina, amics, lliçons de vida, somriure, llàgrimes i bells moments, i quan veig la TV, o llegeixo algun diari on diuen tanta tonteria dels catalans em fot, perquè no són així, no som així, quan diuen que aqui a catalunya només es parla català, MENTIDA, aqui parlem de tot, jo parlo català amb molta gent, els meus fills inclosos, amb altres castellà i la veritat és que ni penso en quin idioma parlo, parlo i prou, però no, volen fer veure una cosa que no és, recordo quan vaig arribar a Catalunya, parlava en “argentí” i em responien en castellà sense cap problema, després vaig anar aprenent i ara per ara és la meva segona llengua, quan els catalans de naixement veuen que un “nouvingut” parla català, se’ls veu la satisfacció a la cara, i això vist des del punt de vista del” nouvingut “no té preu.
Veig que hi ha molta diferència amb els espanyols, no us diré res que no sàpiguen, però des del meu punt de vista és insultant veure com reaccionen des d’Espanya només per escoltar la paraula “Catalunya” o “indepenencia”, és com que els han educat amb que això és dolent, o d’això no es parla, i en realitat no som ni tan dolents ni tan bons suposo, però si diferents, en moltes coses, aqui poques vegades he sentit parlar malament d’Espanya, en canvi en alguns viatges que he fet la gent d’espanya está tan manipulada que repeteixen tonteries que veuen a la TV, cada dia veig més espanyols que a les xarxes socials diuen obertament que els agradaria independitzar-se del PP, que es vindrien a una catalunya independent si guanya el PP una altra vegada etc, i això vol dir, entre altres coses, aquest “perfil baix” dels catalans , de no parlar malament de ningú, davant el “xulo Piscina” del PP ,no només fa créixer el sentiment independentista sinó també cansa a molts espanyols, i és un altre dels motius pel que sóc independentista, penso que sent independents estariem millor, qualsevol regió petita és més fàcil d’administrar que una gran, també penso que aqui hi ha molta menys corrupció que a Espanya, i que els representants polítics que tenim tenen molta més preparació que a espanya, i això és un gran punt a favor, no pot ser que a un cambrer li demanin anglès en el currículum i el President espanyol ni tan sols pugui amb el castellà, Puigdemont no sé quants idiomes parla, sé que son molts, i aquest tipus de persones són les que vull que em representin, i les que es mereixen guanyar els salaris que tenen, vull veure la TV amb els meus fills i que no escoltin que es parla malament dels catalans, perquè ells ho són, i no tenen culpa dels impresentables del PP ni de els mitjans de comunicació que es presten al seu joc brut, només els adults ens adonem que aquest tipus de joc només fa créixer el sentiment independentista, però els nens no ho tenen tan clar, i això em fot, em fa sentir impotència, i vull anar-me’n, no vull formar part de la Espanya del PP, vull ser de la Catalunya que hagi de ser, qui la governi no m’importa molt per ara, no vull viatjar per Espanya i en cada xerrada que surt el tema “independència” em diguin que estic boig, nascut en argentina i ser independentista? no pot ser, vull que espanya entengui de la lacra que és el PP i la seva forma de governar , d’implantar la política de la por, de fer servir a Catalunya com el seu “enemic públic numero 1” per guanyar vots, de veure com mantenen els vots de l’extrema dreta amb declaracions i twits anticatalanistes, ofenent, menyspreant i humiliant la terra i nacionalitat de meus fills, estic cansat de tot això i vull anar-me, per això votaré, per això diré Sí.

PD: perdonin els errors però necessitava dir-ho.
Gonzalo Vigueras

1 thought on “Sóc argentí, descendent d’espanyols, visc a Barcelona i l’1 d’octubre votaré SÍ”

  1. Hola Gonzalo,
    Que bueno leer tu historia!
    Yo tambien soy Argetino y vivo en Catalunya hace unos años!
    A que edad has llegado a España? Digo por si eres del 80 el corralito te habra agarrado mas bien en la universidad!
    Saludos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.