Un nen perdut, una llengua recuperada ,el 3 de setembre del 1972 es va fer servir per primera vegada el català al Camp Nou, Franco moria tres anys després.

“Atenció, atenció, s’ha perdut un nen que es troba a la porta principal de tribuna…” Aquest missatge, relativament habitual els dies de partit a Can Barça, va ser històric el diumenge 3 de setembre del 1972. Era la primera vegada que es feia servir el català per la megafonia del Camp Nou, i aquest va ser el primer anunci. El que avui és normal i innegociable, en època de la dictadura era tot un desafiament al règim. “Vull una llista completa dels responsables, que els ficaré a la presó”, va reaccionar en calent el governador civil de Barcelona, adreçant-se al president Montal. Tot seguit es repetiria l’anunci en castellà, i això calmaria els ànims de Graciano Goñi, present aquell dia a la llotja de l’estadi blaugrana.

El 1972 encara vivia el dictador però el règim franquista ja no oprimia tant. Això va permetre que Catalunya comencés a recuperar algunes de les llibertats perdudes, sobretot en el terreny cultural. No s’avançava gaire ràpid i sovint s’havia de fer front a multes, però ja es podien publicar alguns llibres i revistes en català, i fins i tot editar discos. Aquell any sorgiria també un altre debat: que el català es fes servir al butlletí del Barça i pels altaveus de l’estadi. La proposta va arribar abans de l’estiu.

“Ja feia anys que pensàvem a crear un diari en català però la censura de l’època ens ho impedia”, recordava Manel Mont poc abans de morir. Aquest activista, que va guardar tots els documents en un gran arxivador, acabaria sent un dels molts impulsors del diari Avui. La manera que Mont i els seus companys van trobar de burlar la norma va ser fent un butlletí del Barça, però per això havien de dur el tema a l’assemblea de compromissaris. “Ens va semblar que fer un butlletí perquè el llegissin unes 50.000 persones cada quinze dies era un bon pas”. Però arribar fins aquí no va ser fàcil.

Durant la presidència de Montal

El 1972 Agustí Montal era el president del Barça. Havia substituït Narcís de Carreras, que només havia aguantat un any al capdavant del club i que va ser l’autor de la mítica frase “El Barça és més que un club”. “Montal es va veure pressionat a fer-se càrrec de la presidència perquè es considerava que no hi havia ningú més que pogués guanyar unes eleccions a Pere Baret, que tenia la intenció de fer un Barça guanyador, però sense pensar en l’aspecte social que tant es necessitava…”, explica Josep Lluís Vilaseca al seu llibre Que consti en acta. El que va ser posteriorment secretari general de l’Esport de la Generalitat feia referència al fet de catalanitzar el club, i que això anés en paral·lel als bons resultats. Gràcies a això, s’aplanava una mica el terreny.

El ministre de Governació de Franco es va queixar pel que ha considerat “un excés”. Montal li va respondre que era “la voluntat dels socis”
Dos dies abans de l’històric moment, un soci compromissari li va proposar que els avisos per la megafonia de l’estadi es fessin en català. Montal li va dir que podria fer-se en les dues llengües. No es va aprovar la proposta.

Va trigar Manel Vich tres anys a tornar a dir alguna cosa en català per la megafonia de l’estadi. Va ser un 26 de agost de 1975 a la primera semifinal del Joan Gamper contra el Ujpest Dozsa hongarès, ja amb Johan Cruyff al Barça. Franco moria tres mesos després.

Un directiu de l’època de Montal, Jacint Borràs, destacava el passat mes de març quan va morir el president blaugrana que “el millor llegat” del dirigent que va portar a Cruyff al Barça va ser “recuperar el català al club”.

El protagonista directe d’aquella frase plena de simbolisme, Manel Vich, mort l’abril de l’any passat, explicava fa cinc anys, en la commemoració del pronunciament de la històrica frase que “és un honor per a mi, després de 40 anys, continuar parlant el meu llengua, la nostra llengua “.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.