La independència: una gran oportunitat per a les dones

Ara podem consolidar els canvis que els feminismes han anat plantejant, alliberar-nos del patriarcat, el masclisme i crear un país en el que totes i tots ens hi puguem desenvolupar dignament. La situació de les dones és un dels principals indicadors del nivell de democràcia i progrés d’una societat. Així doncs, independència i feminismes han d’anar de la mà.

Tot i que el debat independentista ha estat en bona mesura cec al gènere, la creació d’una república catalana esdevé una gran oportunitat per tenir en compte les dones i les seves reivindicacions. Aquestes es menystingueren en l’elaboració de la Constitució del 78. Ara podem consolidar els canvis que els feminismes han anat plantejant, alliberar-nos del patriarcat, el masclisme i crear un país en el que totes i tots ens hi puguem desenvolupar dignament. La situació de les dones és un dels principals indicadors del nivell de democràcia i progrés d’una societat. Així doncs, independència i feminismes han d’anar de la mà.

Una república catalana és una oportunitat per posar la vida en el centre de les estructures i polítiques. Això implica que les prioritats han de virar cap al benestar i les cures de les persones. Per això cal assegurar la universalitat i qualitat del sistema de salut i avançar en altres aspectes fins ara desconsiderats en el marc espanyol. Per exemple, caldria dotar-nos dels recursos suficients per desplegar la llei de la dependència. Fer-ho té importants impactes sobre les dones que tradicionalment han estat les nostres cuidadores.

També és crucial assolir la presència equitativa de les dones a tots els nivells de decisió i espais de participació política, social i laboral. Cal doncs fer front a la divisió sexual del treball, tant vertical com horitzontal. Això ens permetria acabar amb el sostre de vidre i amb la bretxa salarial de gènere, però també amb el valor desigual del treball productiu i reproductiu, així com el repartiment desigual del temps. Les dones dediquem de mitjana el doble d’hores setmanals que els homes a les tasques de la llar i de cura. Per tot això, també ens cal avançar cap a la reforma horària i garantir l’educació i cura dels infants.

En el marc espanyol se’ns impedeix actuar davant l’emergència social, com en el cas de la pobresa energètica, els problemes d’habitatge o l’acollida de refugiats. Ara podem apostar per un ferm compromís contra les desigualtats i una redistribució de la riquesa amb sentit. Fer-ho té importants impactes de gènere, doncs les dones es troben sobre representades entre les persones amb risc de pobresa i exclusió social.

En una nova república catalana s’ha de superar la LOMCE, recuperar els continguts d’igualtat, apostar per una educació sexual de qualitat, així com garantir la coeducació. També cal avançar, definitivament, en matèria de gènere en les nostres universitats i centres de recerca. La nova república ens ha de permetre acabar amb els exèrcits i poder així dedicar aquests recursos a la millora de les condicions de vida de les persones i a exportar la cultura de la pau enlloc d’armament.

Finalment, cal garantir el dret al propi cos i a la llibertat sexual, així com avançar en garantir vides lliures de violència. Per això, fer front a la violència masclista ha d’esdevenir una qüestió d’estat i, així, eradicar els maltractaments i assassinats que pateixen les dones pel simple fet de ser-ho i les violències cap a les col.lectivitats LGTBI+. Ja comptem amb una legislació pionera i molt més avançada que l’espanyola i ara cal poder-la desenvolupar i implementar en condicions. A què esperem per aprofitar aquesta gran oportunitat?

Núria Vergés Bosch

Font :Cientificsperlaindependencia.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.