Això ja no va de independència. Va de dignitat.

Això ja no va de independència. Va de dignitat.

Que la ira no ens privi poder mirar cara a cara els ulls de la llibertat ni ens cegui i eviti veure com arribar fins a ella.
No és moment d’estar indignat, sabíem que actuarien com un país tercermundista i dictatorial, i no ens agafa per sorpresa…
Fa pocs dies ja escrivíem que arribaria el temps de la unió i la revolta: Aquí el teniu.
Ara és el nostre moment.
No és temps de gimnàs, classes d’anglès, biblioteca, cine, birra, running o pàdel…
No és moment d’anar a visitar museus, comprar el jerseiet de tardor o anar a veure volar gavines a la vora del mar…
És temps de país, de carrer, d’unió i mobilització.
La seva única força és la nostra por i la nostra paràlisi.
Si no tenim por i no ens quedem a casa, no tenen res. NO SON RES.
Tenim la oportunitat d’esciure la història del nostre propi puny i lletra.
No ens quedem amb les mans a les butxaques.
No és moment de ser valents, però el present no ens permet ser covards…
Després de segles d’espera, és el moment de poder dir demà:
AVUI SÓC LLIURE PERQUÈ AHIR VAIG SER UN CATALÀ DIGNE.
Fins aleshores, cal compartir que ens veiem pacíficament però amb tota la fermesa d’un poble…
Al carrer!

Lluis Carrasco

1 thought on “Això ja no va de independència. Va de dignitat.”

  1. Crec que hui esteu escrivint la pàgina de la història més gran mai contada. Catalunya: Concòrdia. Coratge. Català. C,C,C. La resta dels Països Catalans us mirem amb admiració i desig de seguir-vos al més aviat possible. Visca Catalunya lliure. Visquen els Països Catalans, lliures, democràtics i republicans. Cardona. Recordeu Cardona. Menteixen més que alenen. Amb crims han aplegat on són i amb crims pretenen seguir sent. Bé pels treballadors del port. Primer el País.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.