La diferència abismal entre l’unionisme i els demòcrates a Catalunya, és notòria.

Els demòcrates, independentistes O no, com es va veure ahir al Parlament, donant respostes i votant. No anant contra ningú, mentre que la rabia genètica dels espanyolistes d’arrel messetaria, van sortir del plè per evitar comprovar com perdien totes les votacions.
De nit, uns 400 espanyolistes irrompien en un col·legi, agradin mestres davant els nens i trencaven vidres a Catalunya Ràdio.
Tot un exemple de qui és qui.
L’altre dia, a la Diagonal, aquests mateixos paraven el trànsit i volien obligar als conductors a cridar viva España!…El seu sistema, sempre ha estat aquest: Imposar per la força el seu discurs…si no aconsegueixen fer-ho d’altre manera, segons la circumstància política.
I és que per ells, dogmàtics i mancats de raonaments que els hi faciliti la possibilitat de tota autocrítica, “la sagrada unidad de España” es indiscutible, o sigui a nivell de dogma.
La barreja històrica del component religiós ultracatòlic, inquisitorial dels castellans, els ha apartat sempre de la grandesa que suposa el pactisme; el no considerar-se en possessió de la veritat.
A la història n’hi ha un rera l’altre d’exemples on Espanya ha actuat amb aquests paràmetres. Com n’hi ha un rera l’altre d’exemples de com han perdut sempre amb aquesta no-rao. La darrera, i molt documentada per la dita “generació del 98”, va ser la de la pèrdua de Cuba, Filipines Puerto Rico i Guam el 1898.” El Imperio donde no se ponía el sol”…va acabar en desastre absolutamente. I els castellana, derrotats militar, econòmica politica i moralment.
Nosaltres, no. I perquè? Perquè ni era el nostre “imperi”, ni mai era la nostra guerra.
Recordeu, a títol de exemple, el pretés acord “Union de Armas”, del Conde-Duque de Olivares i Felip IV, on Catalunya es va negar a aportar homes i diners a les campanyes de las “mesnadas reales”, de “Los Tercios de Flandes”, contra els Països Baixos. N’és un exemple clar de quina era la nostra contribució a “las Españas”. O sigui, cap.
Emmirallem-nos cadascú de nosaltres amb uns O altres…i cadascú quedarà retratat.

Josep M Merino Coll

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.