Demolidor el diari més llegit d’Argentina : “Puigdemont, el enemigo útil de Rajoy”

Segons el diari Argentí “La nación”, la realitat espanyola alimenta des de fa dos mesos una col·lecció de notícies bomba que exploten a deshora. Són moments potencialment històrics en què gairebé ningú repara, enmig de la pertorbadora agitació social que va desencadenar la crisi separatista de Catalunya.

Dimarts a Madrid es va viure l’últim d’aquests episodis impactants als quals els va tocar un mal dia per saltar a la tapa dels diaris. L’inspector en cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional, Manuel Morocho, va declarar davant una comissió del Congrés dels Diputats que el Partit Popular (PP) del president Mariano Rajoy va funcionar durant anys “amb el perfil d’una organització delictiva “.

A preguntes dels legisladors de l’oposició, l’investigador que va destapar la dècada passada l’anomenada trama Gürtel de finançament il·legal dels conservadors va respondre que “indiciàriament” Rajoy va cobrar diners de la presumpta caixa negra del partit. Va dir que les maniobres dels tresorers nomenats per ell sintetitzaven “la corrupció en estat pur” i va denunciar haver patit “pressions” des del poder per “desestabilitzar” la instrucció del cas.

La novel·la dels suborns, sobresous i maniobres fosques al PP es va escriure fa temps, però l’estiu passat per primera vegada l’oposició va aconseguir consens per ventilar en una comissió especial del parlament. Esperaven assestar-li un cop polític demolidor a Rajoy. Els va fallar el timming.

El diari Argentí també ha dit que l’inspector Morocho era un testimoni estel·lar. La seva compareixença va tenir destí de breu. No va poder competir contra el xou quotidià de Carles Puigdemont a Brussel·les, llançat a una campanya electoral a l’exili mentre litiga en els tribunals belgues per no acabar en una presó espanyola.

La mateixa sort corre el primer dels judicis sobre Gürtel, que està a punt de concloure. En el seu al·legat, a finals d’octubre, la fiscal Concepció Sabadell va afirmar que l’existència d’una comptabilitat paral·lela al PP “va quedar plena i aclaparadorament acreditada”.

Tot just el 9% dels espanyols considera la corrupció el principal problema del país.
Espera sentència l’extresorer Luis Bárcenas, ex home de confiança de Rajoy que es va fer cèlebre pels quaderns del ex-Tresorer en què anotava els sobresous que pagava als caps del partit. Aquell a qui el president li va escriure un SMS que gairebé acaba amb el seu govern quan la Justícia va descobrir els comptes no declarades que l’home tenia a Suïssa: “Luis, se fuerte”.

El desastre català li va treure cartell al fallo que permetrà sortir en llibertat a Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid -del PP- acusat d’un desviament milionari de fons públics a comptes personals. I també a les investigacions que lliguen amb aquests negociats al seu antecessor, exalcalde i exministre Alberto Ruiz-Gallardón.

Poc i gens es va parlar de la recent admissió del Banc d’Espanya que mai es recuperaran 42.000 milions d’euros del rescat bancari que Rajoy va demanar a Europa el 2012 (el 75% del total).

A Múrcia es viu una revolta popular des de fa setmanes contra una obra ferroviària estatal que partirà la ciutat en dues amb un mur. Les escenes de barricades als carrers i càrregues policials s’extravien en la repetició fins a l’hartazgo de les marxes successives d’independentistes i espanyolistes a Barcelona.

La corrupció va quedar relegada per altres obsessions. Tot just el 9% dels espanyols ho considera el principal problema del país, segons el baròmetre de l’estatal Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) publicat aquesta setmana. La crisi catalana li va prendre el segon lloc (15%), darrere de la inamovible preocupació per la desocupació.

Hi ha enemics que poden ser molt útils.Si Puigdemont no existís, Rajoy faria bé en inventar-ho.

La mateixa enquesta revela que la valoració de Rajoy com a líder va pujar sensiblement respecte d’agost i que la intenció de vot del PP es manté estable, en primer lloc.

Aquests mesos de crispació serveixen per engrandir les esquerdes a l’esquerrade Podem. El pacte per esfondrar a Rajoy que el seu líder, Pablo Iglesias, pensava teixir amb el socialista Pedro Sánchez es va esfumar per sempre. Sánchez -acorralado pel sentit d’Estat- es va lligar a Rajoy per respondre a la proclamació de la república de Catalunya.

Hi ha enemics que poden ser molt útils. Si Puigdemont no existís, Rajoy faria bé en inventar-ho.

Martín Rodríguez Yebra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.