La carta d’un “Pare Adoctrinador” per Xavier Albiol que fa furor a Internet

Senyor García Albiol:

Ja que veig que vostè està molt preocupat per l’adocrinament independentista dels nens catalans i per la irresponsabilitat dels pares en portar els fills a les manifestacions que es van succeïnt últimament en el nostre país, deixim que li expliqui la meva petita experiència personal desitjant que li sigui d’utilitat.
Sóc pare de dos fills, una de 7 i un de 5.
Li ho confesso, durant els últims anys hem anat junts en algunes manifestacions realitzades els successius onzes de setembre. No a totes, ja veu que el “pecat” no és complert.
Ens semblava, a la meva dona i a mi, i ens continua semblant que portar els nostres nens a unes manifestacions de caràcter festiu i cívic no resultava contraindicat per ells, ans al contrari.
Tot i que no li negaré que, personalment, m’havia plantejat si pels nens podria arribar a ser contraproduent (miri si en sóc poc de pecador) l’ennarbolació de tanta bandera junta i la reproducció de càntics que ells no acaben d’entendre del tot.
Malgrat tot però, observava que per ells aquelles manis resultaven anar a celebrar la festa de Catalunya i prou, que és el que jo més o menys els havia explicat.
però…
Va arribar el dia 1 d’octubre.

Ens havíem quedat a dormir a casa els avis, sogres, en el meu cas.
I, tot esmorzant, vàrem decidir posar les notícies per veure com anàven les coses i ens van apareixer les brutals escenes de la policia nacional entrant de forma violenta a col.legi electoral de Sant Julià de Ramis.
L’estupefacció dels grans i els petits va ser màxima.
La meva filla gran només preguntava horroritzada perquè aquells policies estaven intentant trencar la porta a cops de mall. Que, on estava passant allò exactament i que, què havien fet els que estaven a dins perquè els policies els volguessin pegar. El petit, em va arribar a preguntar si el que estava veient era real. -Això és de veritat, papa? potser pensant-se que era una pel.lícula.
Al cap d’una mitja hora, encara tots en estat de shock, va arribar el meu sogre a casa.
Venia de l’únic col.legi electoral del poble on ells viuen. Ell hi va ser regidor i volia anar a veure com anaven les coses. 400 habitants i la majoria gent gran.
Els meus fills van haber de veure com el seu avi, amb llàgrimes als ulls, ens explicava que uns 30 policies els havien increpat físicament per a fer-los fora de l’entrada del col.legi electoral, amb detalls tan escabrosos com que, a la seva germana, un policia tot torçant-li la mà li anava dient: -Qué! a que duele! i ella li contestà: -No le da vergüenza maltratar a una vieja!
Senyor Albiol, es pot imaginar com estaven aleshores els meus fills?
evidentment no volien que nosaltres anéssim a votar per por del que ens pogués passar, però calmant-los i deixant-los amb els avis vàrem poder marxar.
Suposo que, ara deu estar pensant allò de:
Si no s’hagués fet el referendum, si s’hagués acatat la llei… si els polítics catalans no haguessin portat les coses tan lluny, etc…
I ho trobo legítim.
Però ja que parlem dels nens, per ells aquestes no són coses importants, són coses de grans i així hauria de ser i continuar sent, però… quan el seu avi i els seus pares estan en perill, això si que els preocupa! Això ja si que els interpela, a ells! I tenen por! I no entenen res!
No creu que hauríem d’haver mantingut el problema en l’àmbit dels adults? I, ja que veig que li preocupa tant com a mi la salut mental dels nostres nens, no troba que enviar a policies a pegar els seus pares i avis no ha estat la millor recepta per a contribuir-hi?
A partir d’els esdeveniments del dia 1 d’octubre si que li haig de reconèixer que vàrem començar, per força un procés d’adocrinament.
Adoctrinament per a aclarir que de policies no n’hi ha de bons ni de dolents. Que, excepte aquell dia, que obeïen ordres equivocades,(ja em permetrà), estan per ajudar-los si els necessiten.
Adoctrinament per aclarir que no tots els espanyols són dolents, ans al contrari, sinó només alguns que decideixen enviar-nos a policies a pegar-nos.
Adoctrinament per deixar-los ben clar que ni els pares ni els avis feinen res de dolent, perdoni’m senyor Albiol, anàvem a posar una papereta dins una urna, per molt ilegals que les trobi vostè, això és el que anàvem a fer en realitat.
Adoctrinament per explicar-los que a vegades les coses no són igual de justes per tothom i a vegades la gent va a la presó per defensar les seves idees
Adoctrinament per a ensenyar-los a defensar les idees que cadascú té i li semblen justes, respectant les idees dels altres que poden ser diferents.
Adoctrinament per a fer-ho sempre, sempre, sempre, sense cap tipus de violència, ni verbal ni física.
Adoctrinament a defensar aquestes idees si és necessari, manifestant-se, si. A on faci falta, si. sense que això sigui un perill per ells, és clar. I pacíficament, és clar!
En fi; adoctrinament per a intentar crear persones adultes, sanes, amb criteri i amb valors de pau i de respecte a la diferència, la que sigui, origen, raça, opinió, etc…
Aquest és doncs l’adoctrinament que hem intentat donar als nostres fills aquests últims dies senyor Albiol, crec que un xic diferent al que vostè es refereix.
I, per últim, desitjo amb tota la força que vostè, els seus i els seus socis no es facin amb el poder d’aquest país a partir del dia 22 perquè la feinada que ens ve a sobre als pares per a continuar en aquest tipus d’adocrinament pot ser terrible, això que de feina ja en tenim ja! després de que durant els últims anys alguns del seu partit s’han dedicat a omplir-se les butxaques amb diners que hem guanyat amb el nostre esforç.

Que tingui un bon dia senyor Albiol.

Un pare adoctrinador.

10 thoughts on “La carta d’un “Pare Adoctrinador” per Xavier Albiol que fa furor a Internet”

  1. Encara es prou correcta. Encara mes si tenim en compte que a aquest senyor Albiol, i tots els que li fan costat, els importa un bledo els nens.
    No dic que siguin uns embusteros, directament son uns mentiders.
    Si tant els amoïnes aixo, com be diu el pare, serien mes curosos, pero circulen un munt de fotografies de nens/nes uniformats de cosos i forces del estat, amb fusells a les manetes, cridant Puigdemont a prision, i altres bestieses que son fruit del adoctrinament, un adoctrinament salvatge que en nom d’un territori i un troç de drap anomenat bandera son capaços d’infringir les brutalitats físiques sense cap limitació

    1. Has de tener en cuenta k su adoctrinamiento fascista es mas logico , asi seguira la estirpe de asesinos fascistas y frankistas . Parece mentira k aun no nos hemos dado cuenta

  2. Ho has explicat molt bé. Són tant dictadors que ens culpen a nosaltres de tot
    Jo, sóc una sra de 63 i celebro que portis els teus fills, on tu creguis convenient.
    Tu, tens suficient criteri per decidir el que vols pels teus fills

  3. El meu fill de quatre anys que no coneix al seu pare haurà de reprendre visites amb un pare condemnat per maltractament a l’ àmbit familiar i condemnat per tràfic de drogues….es veu que preocupa més ensenyar la llibertat i democràcia i prefereixen formar maltactadors traficants?

  4. No reaccionaran mai amb racionalitat, ha quedat molt clar, no tenen escrúpols quan veuen el minim perill per el sistema TOTS recolzen mesures inacceptables, demagogia la que vulguis els 300.€ del viatge dels alcaldes revisats fins lo impossible i el daltabaix economic, escandalos i irrecuperable, amb morts estrategicament oportunes per salvaguardar el sistema.
    Tossudament pacificament mantenir l’ideal de l’esperança de poguer aconseguir un pais nou i net i no refiar-nos no ja dels Llops sino dels que es vestiran d’ovelles que al cap i la fi son pitjors.
    Amb gran tristesa pero amb esperança….

  5. I este senyor li va explicar als sei fills la veritat completa o mija veritat. Eixo nomes es manipular . Percert la carta molt xula , tambe es pet lo mateix , manipular. Jeje especialitat de la casa

  6. El atre dia vaix sentir dos nens cuan paseijabem ,un tindria 14 anys i la nena uns 7 anaben en bici i nomes vaix escoltar una pregunta i una resposta .la petita li diu(tu vols que catalunya marchi de espanya?) i el altre li va di(yo si)i yo penso la culpa de aixo i que arrela desde els mes petits i em preocupacio qui la te.tv3,?els mestres?, les manis?els pares?i yo dic ,si un pare del barsa no pot fer que el seu fill sigui del madrid que es algo que entenen,com bolen que algo que sols han vis una injustisia em una brutalitat tan gran ,dintre dels seus colegits que son SEUS ,els trencan i ademes pegan la gen,no creuen que els han adoctrinat perque tota la seva vida estigui marcada….
    per sempre i els odii?perque ,que els i explicas?,Yo els dire la veritat que varem viure i que ELLSvaren comprovar i la po que ting es que no surtin radicals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.