La “increible” historia de los tres últimos fiscales generales del Estado Español

EL GOBIERNO DE ESPAÑA LOS PROPONE Y DESPUÉS…
Es evident que les coses a Espanya es comencen a moure en el moment en que Catalunya decideix marxar. S’encenen totes les alarmes però ningú ofereix cap solució. Bé una “Patada y tente tieso” y últimament s’ha afegit la presó.
El punt d’inflexió es el Referèndum del més de Novembre de 2014. El President Rajoy va jurar i perjurar que no es faria, el llavors President Artur Mas, en seu parlamentaria va dir que si. Finalment tot va quedar en una consulta, que també es va prohibir. la consulta es va realitzar, amb gran èxit y en Rajoy va quedar en ridícul, que amb el temps ho farà pagar.
En lloc de reflexionar del perquè del referèndum i estudiar possibles solucions, el Gobierno de España fa el que ha fet durant segles, anar per la via de la força i disposats a la repressió, van cap a la Fiscalia del Estado a posar querelles al President de la Generalitat. L’obedient Fiscal General del Estado, va passar la querella als fiscals de Catalunya i aquests un cop estudiats els fets arribaren a la conclusió que no hi havia delicte.
Com que no hi ha delicte? Diu en Rajoy. Com que no hi ha delicte? diu la Soraya. Ara mateix fareu una “reunión de sala, de todos los fiscales y ya tendremos delito.” Efectivament, el que era aleshores fiscal General del Estado va presentar una nova querella, però l’home va dimitir perquè tots els fiscals de Catalunya s’oposaren i també per les constants interferències del Sr. Rajoy: “Eduardo Torres-Dulce lo ha intentado pero, según su entorno, no ha aguantado las constantes injerencias e intromisiones del Gobierno en su trabajo”
Ja en tenim un fora…
Al Sr. Torres Dulce, el va substituir la senyora Consuelo Madrigal el més de gener de 2015 i va ser cessada el novembre de 2016, després de quasi dos anys, Consuelo Madrigal es una senyora que pertany al Opus Dei, es discreta, dòcil amb el Gobierno de España y que va aconseguir el que li havien demanat, Mas, Rigau i Ortega foren condemnats.
Arriba el Novembre de 2016 i per sorpresa de tothom la Senyora Madrigal, després de la formació del nou govern i a pesar de la promesa de la seva continuïtat, es substituïda. Perquè…? “El Gobierno rechazó mantener a Consuelo Madrigal como fiscal general del Estado al comprobar que no estaba dispuesta a aceptar algunos cambios en la cúpula del Ministerio Público” El Gobierno de España del Partido Popular, davant la infinitat de casos de corrupció que tenia pendent de judici, volia anomenar els fiscals anticorrupció a la seva mida i ella si va oposar.
Ja en tenim dos…
25 de Novembre de 2016 el Sr. José Manuel Maza, es nombrat Fiscal General del Estado un home fidel al Govern Central i disposat a ser el mur de contenció dels casos de corrupció del Partido Popular, evitar que passessin a la justícia i si ho feien, fossin molt rebaixats. “Tuvo su enfrentamientos y encontronazos y algunos consideran que José Manuel Maza llegó a la Fiscalía para cortar la independencia de los fiscales y controlar las investigaciones más incómodas para el Gobierno.” (La VAN)
A Catalunya es vol proclamar la República i a partir del 8 de setembre de 2017, comença la seva creuada contra el govern de Catalunya, querelles i amenaces i peticions de presó a dojo. Però passen dos mesos i no cal dir el perquè, les seves relacions amb el ministre de Justícia Sr. Català es fan especialment tenses, Maza ja no es la ovella dolça que acata el que li ordena el gran Jefe Rajoy. El ministre de justícia truca per telèfon al Sr. Maza i aquest no contesta. Que passa?
A la Moncloa les alarmes es disparen, el Fiscal va per lliure, segurament al Sr. Maza no li agrada que el tema del govern català passi el Suprem, en qualsevol cas, es l’home que té més informació compromesa dels cassos de corrupció del Partido Popular i això crea temor. Viatja a l’Argentina i mort de forma diguem-ne, que sorprenent i el que encara es més sorprenent es que a pesar de les demandes no li fessin l’autòpsia, això ha desencadenat tot tipus de suspicàcies.
Malauradament hi ha un tercer…
No us feu aquesta pregunta? perquè li rendeixen tan d’honors en el seu funeral i acomiadament si:
1.- S’oposa a la investigació per corrupció del President de Murcia del Partido Popular.
2.- “Fue reprobado por el Congreso de los Diputados por las injerencias en los procesos judiciales, tras conocerse que se habían intentado frenar una parte de la investigación del ‘caso Lezo’, por el que finalmente fue detenido el ex presidente de Madrid, Ignacio González.
Només, entre el 8 de Setembre i el 15 de Novembre destaca per les seves querelles i per ser el principal responsable que el govern de Catalunya estigui o a la presó o exiliat i que els dos Jordis estiguin a la presó per no fer absolutament res dolent.
Un es pregunta, un fiscal que es reprovat pel Congres de Diputats, que haurà fet de meravellós que després de només un any en el càrrec, el dia del seu funeral, fins hi tot hi vagi el Cap de l’Estat o sigui el Rei? Perquè un home amb tants de “claro-oscuros” ha merescut els màxims honors? Algú em podria explicar-ho?
Segurament el Sr. Maza ho sabia, però quina llàstima que les tombes no parlin.

Pere Plans

1 thought on “La “increible” historia de los tres últimos fiscales generales del Estado Español”

  1. Ja ho sabíem. Però cal recordar-nos-el. Ara llegint-ho he fet memòria i, el dia que la decència s’implante a la Unió Europea i decidisquen indagar els fets. Si hi ha democràcia real, en seran molts els acusats i, potser soterraments també. Els “jokkers” tajani i juncker, també haurien de ser indagats i veure els valors demostrats per a rebre un “premi” molt “oportú” d’unes “autoritats” de més que dubtosa trajectòria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.