Press "Enter" to skip to content

Carta d’una mare suposadament detinguda per la guàrdia civil per una publicació l’1 d’octubre

“El dia 3 d’octubre vaig fer una publicació al meu Facebook on es veia un guàrdia civil de paisà infiltrat a la manifestació. Vaig escriure que si algú veia policies infiltrats mantingués la calma, que no es caigués en provocacions. La guàrdia cívil ho va veure i va ordenar la meva detenció per delicte d’odi a la bandera espanyola i revelació de secrets. Em van venir a buscar a la meva feina un dijous, però jo no hi era i van presentar-se al cap d’uns dies a la clínica dental de la meva germana. Li van dir que jo estava en busca i captura i ella de seguida em va trucar espantada, preguntant-me que què havia fet. Vaig demanar assessorament als Mossos i al meu advocat i em van recomanar que la detenció es fes en una comissaria dels Mossos. Allà em van llegir els meus drets i se’m van endur a la caserna de la guàrdia cívil. Em van emmanillar i em van tancar a la sala més petita que tenien. Quan vaig voler anar al lavabo vaig picar molts cops i no m’obrien, quan finalment van venir, em van portar a un quarto de vidre on es veia tot, amb un forat al terra per pixar. Hi havia una guàrdia civil allà davant mirant-me, molt humiliant tot plegat. Quan vaig preguntar si no tenien un lavabo normal em van dir que no, però després m’he enterat que sí que en tenien. Feia molt fred allà dins i jo anava en màniga curta. El meu home els va portar un jersei perquè me’l donessin per passar la nit però mai em va arribar. Estava tot molt brut dins la cel·la i era tot molt petit; estirada en un bloc de formigó per dormir, el cap em tocava a la paret i no podia estirar els peus. Vaig passar-me la nit sense dormir, pensant en les coses que el meu home havia de preparar per l’excursió del meu fill l’endemà, pensant en la logística dels nens i de la família i en com els podia afectar allò. Feia molt fred i era molt incòmode. Al matí em van venir a buscar i em van emmanillar a l’esquena, em van pujar a un cotxe amb un comboi de 4 furgons de la guàrdia cívil per portar-me al jutjat. Els vaig dir que em feia molt mal la mà, però no em van fer cas. Quan vaig arribar al jutjat tenia la mà morada. Allà, dos guàrdia civils em van fer passar la situació més humiliant de la meva vida quan em van fer fer tot el passadís del jutjat emmanillada per darrere i agafant-me pels dos braços com si fos una delinqüent. El jutge em va deixar en llibertat provisional i m’han donat una sentència absolutòria sense fiança i sense presó però les 24 hores detinguda no me les treu ningú. Tinc dos fills petits, i com a mare separada que sóc em podien haver deixat anar a dormir a casa, perquè no tenia delicte amb risc de fuga, però no va ser així. Pels nens ha estat molt traumàtic, des de l’escola han volgut parlar amb mi per dir-me que no estan bé, que se’ls nota molt l’afectació. El meu fill gran em va preguntar que quants anys tindria ell quan jo sortís de la presó, imagina’t per un nen pensar que poden privar-lo de la seva mare”.

Meritxell Esquerra, Albatàrrec (Lleida), treballo en una agència d’assegurances i tinc dos fills.

📸: Francesc de Dios

Comentaris

5 Comments

  1. Cristina Mendijón Cristina Mendijón 29 de desembre de 2017

    Hola! Volem denúnciar aquest cas a Ambistias Internacional. Com podem estar segurs que és cert i no un fake? Proves? Gràcies

  2. Jose. Maria. Pecina Jose. Maria. Pecina 29 de desembre de 2017

    Vergonzoso esta es la democracia espanola. (Todo atado y bien atado )
    S’ Ha de co tinuar lluitant fins al finalNO PASARAN!!!!!!

  3. Maria Mairalda Maria Mairalda 30 de desembre de 2017

    Si és veritat s”ha de denunciar. Perquè poseu suposadament?

  4. Anònim Anònim 30 de desembre de 2017

    Denuncieu a amnistia internacional

  5. Marcel Marcel 30 de desembre de 2017

    En tot el que expliques si que hi veig delictes d’odi. Però aquests no els jutjaran mai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.