Segons un diari Espanyol l’acte del Suprem pel qual es manté a Oriol Junqueras a la presó és esperpèntic

El diari espanyol Eldiario.es ha publicat un article en el qual explica la complexitat de l’empresonament d’Oriol Junqueras i el titlla de esperpèntic causa de la falta de rigor de la decisió.

Aquest és l’article complet:

Això no pot acabar bé mai

“Són reus del delicte de rebel·lió els qui s’alcin violentament i públicament per a qualsevol de les finalitats següents: … 5è Declarar la independència d’una part del territori nacional” (art. 472 Codi Penal)

El pressupost de fet del delicte de rebel·lió és un alçament violent. La violència és un element constitutiu del tipus penal. L’acció política o cívica pacífica o, en tot cas, no violenta, amb l’objectiu de “declarar la independència d’una part del territori nacional”, podrà ser, sens dubte, una acció antijurídica, però no és una acció constitutiva del delicte de rebel·lió. Perquè sense violència no hi ha rebel·lió.

Això, que jo sàpiga, no s’ha discutit mai. No hi ha cap Manual de Dret Penal en el qual no s’expliqui el delicte de rebel·lió d’aquesta manera. I per això resulta difícil d’entendre que el fiscal general es querellés contra els membres del Govern i de la Mesa del Parlament davant l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per un delicte de rebel·lió.

En tot el desenvolupament de l’anomenat ‘Procés’ no hi ha hagut ni un sol acte de violència per part dels protagonistes del mateix. S’han succeït al llarg de set anys manifestacions i concentracions extraordinàriament massives i s’han celebrat dues consultes amb participació d’una mica més de dos milions de persones, sense que s’hagi registrat ni un sol acte de violència sobre les persones i ni tan sols algun acte de vandalisme. Totes les persones que han participat, fossin autoritats o ciutadans normals i corrents, ho han fet de manera completament pacífica. Això no s’ha discutit per ningú.

Com es justifiquen, llavors, les querelles per rebel·lió? De quina manera acrediten el ministeri fiscal, l’Audiència Nacional o el Tribunal Suprem la conducta violenta de les persones contra les que es dirigeixen les querelles? En quin moment s’ha produït un “alçament violent” per part d’Oriol Junqueras, per exemple, que el converteixi en “reu del delicte de rebel·lió”?

No hi ha una resposta que no sigui absurda per a aquests interrogants en els escrits de la Fiscalia o en les actuacions de l’Audiència Nacional o del Suprem. La interlocutòria dictada per la Sala del Tribunal Suprem divendres pel qual es decideix mantenir la mesura de presó provisional per al senyor Junqueras proporciona el millor exemple del que dic.

La Sala reconeix expressament que no és possible imputar ni directament ni indirectament cap acte de violència al vicepresident del Govern. Ni va actuar ni va ordenar actuar amb violència en cap moment. Això està acreditat. I no obstant això, la Sala el fa responsable de la violència contra les persones que pretenien votar en el referèndum convocat per la Generalitat el dia 1 d’octubre, ordenada pel Govern de la nació als membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat . En convocar el referèndum, el Govern va obligar a l’Estat, és a dir, el Govern de la Nació, a reaccionar exercint violència contra els ciutadans. Com ningú pot desconèixer que un Estat reaccionarà amb tots els mitjans a la seva disposició per evitar la fallida de la seva integritat territorial, són els que provoquen aquesta reacció els responsables de la violència.

El “alçament violent” del Govern va consistir en que va provocar que el Govern de la Nació hagués de ordenar les càrregues de la Policia i la Guàrdia Civil contra els ciutadans que volien votar. Aquestes càrregues, convé no oblidar-ho, van conduir al fet que el Grup Socialista prengués la iniciativa de reprovar la vicepresidenta del Govern. Iniciativa que va quedar sense efecte amb la votació del 155 de la Constitució. I no obstant això, en l’acte de la Sala del Suprem es trasllada la responsabilitat de la vicepresidenta Saénz de Santamaría al vicepresident Junqueras i amb aquesta operació es justifica la querella per rebel·lió contra aquest últim.

L’acte, des de la perspectiva del delicte de rebel·lió, és esperpèntic. No ho és en absolut en la descripció que fa del ‘Procés’ i en el caràcter antijurídic del mateix, però sí en la seva qualificació com a delicte de rebel·lió. No hi va haver ‘alçament violent’ per part del Govern, però sí ‘contra-alçament violent’ per part del Govern de la Nació. En la provocació d’aquest contra-alçament està la justificació del delicte de rebel·lió per part dels membres del Govern. La Generalitat és la responsable de la violència exercida per l’Estat contra els seus ciutadans. Aquesta és la violència que converteix Oriol Junqueras en reu del delicte de rebel·lió.

Això no pot acabar bé mai.

Javier Pérez Royo ElDiario.es

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.