La Carta d’agraïment d’un Català al President Artur Mas

Segurament a algú li pot sobtar que agraeixi al President Mas la feina feta, sobre tot sabent que he estat bastant crític amb la seva manera de portar el partit i tal i com ha anat tot.

I, de ben segur, hi haurà a qui no li agradarà gens la meva carta, però tinc per costum dir el que penso, cosa que espero que es respecti.

Vaig conèixer personalment a l’Artur Mas a Vallgorguina, ja fa uns quants anys a l’època del tripartit, i la meva sensació no va ser gens positiva. Tots els que allà hi erem esperàvem a una persona activa, participativa i que ens aportés.

Vam veure a una persona molt i molt tímida que li costava relacionar-se amb la gent que tenia al costat, de fet, ens buscava contínuament als que erem del partit, quan nosaltres el que esperàvem era que interactués amb la gent del poble que allà hi era.

Però a la seva xerrada va estar molt bé… La tenia preparada…. Vam pensar tots que potser tenia un mal dia.

Va entrar a la Generalitat per la porta gran i amb moltes possibilitats de fer millor les coses, però es van fer masses coses malament, segons el meu punt de vista, és clar.
La militància vam veure com s’apartava gent de la direcció del partit per ser crítica, i eren substituïts per gent que no utilitzava la critica per a res…. La crítica, sempre constructiva, és clar, és l’eina essencial per adonar-nos del que fem malament i poder reparar-ho..

Això va fer que el partit s’allunyès de la gent del carrer i es provoquessin veritables lluites dins el partit per ser al davant… Cosa que mai vaig compartir, ni hi vaig participar… Masses interessos en voler viure de la política sense aconseguir mèrits…
Amb aquest caldo de cultiu vam anar a unes noves eleccions que tothom al partit pensava que guanyaries de carrer, o al menys així ho venien, i, per a això aquella famosa fotografia messiànica que encara avui tothom recorda…. A molts ens semblava que la direcció del partit vivia a un mon irreal…. I així va anar.

Tot i això, en lloc d’activar un procés de crítica constructiva per a reparar els errors comesos, es va activar tot el contrari, una mena de protecció i aïllament de la Direcció, gairebé indicant a la militància que ja es sabia el que es feia.

Recordo a un acte de la Federació de les Comarques de Barcelona que vaig indicar que no es comunicava correctament i que algú que en sàpigues, s’havia de posar al capdavant…. La resposta va ser que ja es comunicava correctament…. D’altres van indicar que el partit s’estava allunyant del poble…. La resposta va ser que el partit era més a prop del poble que mai.

Però això no treu que hagis fet una bona feina amb tot el tema del Pacte Fiscal i en treballar per a dur el país cap a la independència…. Encara que sempre m’he preguntat si no hagués anat millor si s’hagués fet una refundació de veritat i no provocar un continuisme que va fer que la més de la meitat de la militància marxéssim i que la que va quedar és revolucionés..

Encara, a dia d’avui, m’emprenyo quan veig a un Iceta com pren el pèl al Turull en un debat, parlant del Dèficit Fiscal amb una mentirà, perquè en Turull ningú l’hi ha explicat com funciona el Dèficit Fiscal….. I també m’emprenyo quan el dissabte passat en Sergi Miquel va tornar a patinar amb el mateix amb en Collboni a La Sexta…. Precisament quan moltes persones unionistes ho veuen…. I sembla que la Direcció actual del PDECAT no ho vegi això… Potser no tenen coneixements suficients.

Tot i que penso que no has estat un bon gestor i que ets el primer responsable del descontrol del partit, penso que has estat valent, i això s’ha d’agrair.

Hem estat en contacte i t’ho he anant dient contínuament i, com veus, res a canviat ( faig referència a una trucada per telèfon que em vas fer desprès de la “refundació” dient-me que tot canviaria per a bé, i et vaig contestar que ho havia de veure… I ja he vist que no és així).

De fet penso que el teu “pas al costat” ( penso que s’han de fer passos més definitius), no pot anar seguit d’unes declaracions que no ajuden al col.lectiu independentista.

He trobat a faltar, de veritat, el reconeixement de molta gent per haver-te jugat el patrimoni familiar, i trobo que el poble de Catalunya té un deute amb tú per aquest motiu. Trobarem molta gent d’altres ideologies, gent a la que personalment no caus bé per la distància que la teva timidesa marcava amb la gent, gent que no confiava en tu perquè no eres prou directe…. Però ningú podrà dir que no te la vas jugar pel país.

Considero que amb el teu adéu es tanca una etapa en la política d’aquest país, que hauria de fer reflexionar a molta gent que està, o hem estat, vinculats a l’antiga Convergència, per tal de no tornar a cometre les errades que s’han anat repetint contínuament.

La gent ha canviat i la política ha de canviar…. O es planteja una manera de fer política pel poble i no per al benefici d’un mateix, o no cal ni que es pensi en fer política, per això em pots dir que faig un plantejament utòpic, però realment penso en partits que aportin polítics durant un màxim de 8 anys, i que sigui el mateix poble, per mèrits personals que permeti que uns quants, pocs, puguin seguir quatre anys més…. Però a veure qui treu tots els que viuen exclusivament de la política oi?

Soc dels que espera que la independència ens pugui portar aquest plantejament als partits polítics, però també espera que la independència deixi sense efecte la repercussió sobre el teu patrimoni, i que tinguis un reconeixement per haver estat part activa, i important, d’aquests moments històrics.

Gràcies Artur.

Jordi Mas Font

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.