Press "Enter" to skip to content

[ÚLTIMA HORA] “Espanya hauria al·legar que hi va haver ús de la força perquè Dinamarca accepti “entregar” a Puigdemont”

La sortida de Carles Puigdemont de Bèlgica ha posat en alerta de nou a la Justícia espanyola, que ha de decidir en les properes hores si emet una nova ordre europea de detenció i lliurament tal com ha sol·licitat la Fiscalia General de l’Estat. El codi penal danès, a diferència del belga, sí que recull clarament i castiga amb duresa el delicte de secessió de què està acusat l’expresident. Però la seva entrega a Espanya tampoc estaria exempta de traves, adverteix Henning Bang Fuglsang Madsen Soerensen, professor de Dret Internacional de la Syddansk Universitet. “La Justícia espanyola hauria d’al·legar que hi va haver ús o amenaça de la violència o de la força”, perquè els jutges danesos acceptessin lliurar a Puigdemont per ser jutjat pel delicte de secessió, adverteix aquest especialista en Dret Penal danès i europeu.

Quines possibilitats hi ha que s’executi una possible nova euroordre sobre Puigdemont a Dinamarca?

En aquest cas, la clau està en la doble incriminació. Les autoritats espanyols haurien de demostrar en primer lloc que les seves accions són delicte a Espanya però també que hi ha un equivalent en la legislació danesa. El problema aquí és que no tenim cap provisió sobre alta traïció tal com es defineix a Espanya. L’article 98 del codi penal danès diu que si hi ha un intent de segregar part del territori danès de la resta del país pots ser castigat fins amb cadena perpètua però és una condició que es faci mitjançant l’ús de la violència o l’amenaça d’ús de força .

És el que haurien de demostrar o al·legar les autoritats judicials espanyoles?

Exacte. Caldria veure si es pot al·legar que hi ha sospites raonables que el senyor Puigdemont és responsable de l’ús de la violència o de la força en les manifestacions a Catalunya. No sé si això és possible o no però la clau per a les autoritats espanyoles serà si convencen o no primer a la fiscalia danesa i després a un jutge que hi ha raons per sospitar que ha encoratjat a la gent a donar suport al moviment independentista mitjançant el ús de la força o la violència. Dependrà òbviament dels mèrits del cas, de les proves disponibles.

Per als delictes que estan fora de la llista estàndard, la directiva sobre l’euroordre preveu que el jutge de l’altre país es limiti a jutjar si hi ha una equivalència legal en el seu ordenament jurídic, no a jutjar el fons del cas. Com es podria avaluar?

Segons informa LaVanguardia, Cal que hi hagi una figura equivalent. Si les autoritats espanyoles diuen que ha estat amb violència, en aquest cas és possible que el jutge danès digui que si el jutge espanyol diu que creu que això és així, accepti la petició i deixi a les autoritats judicials determinar finalment si això va ser així o no. Però si planteja suficients preguntes, interrogants, potser pugui aconseguir repel·lir l’euroordre per aquests delictes. Però el fons del cas, els mèrits del cas judicial en si, és una cosa que correspondria decidir a les autoritats espanyoles.

La legislació danesa no castiga el delicte de rebel·lió, com és el cas a Espanya?

No. No tenim cap article sobre aquesta situació. No hem tingut necessitat de preveure-ho en la història del Regne de Dinamarca. En centenars d’anys, mai hem tingut cap problema de rebel·lió.

El cas podria acabar en la mateixa situació que a Bèlgica, amb la possibilitat que el lliurament es limités a que fos jutjat per alguns delictes, no els més greus que Espanya li imputa?

Dependrà de com formulin la euororden les autoritats espanyoles. Si al·leguen que Puigdemont va liderar el moviment independentista mitjançant l’ús de la violència, podrien tenir possibilitats [d’aconseguir el lliurament]. Si el fiscal espanyol pot convèncer el jutge espanyol d’emetre una altra ordre al·legant que hi va haver ús de la violència o la força, es que els jutges danesos podrien acceptar-la. ¿Fins a quin punt s’examinarà l’equivalència? Crec que els jutges danesos ho examinarien en detall. No el fons del cas però sí la seva formulació. Crec que si no s’esmenta res sobre l’ús o l’amenaça de la violència o la força, la petició seria rebutjada.

Què pensa de la decisió del Tribunal Suprem de retirar l’ ‘euroordre’ el passat cinc de desembre, per evitar que alguns dels encausats estiguessin en una posició processal més avantatjosa que altres, que els que es troben a Espanya?

Crec que va ser la decisió correcta des del punt de vista jurídica. Si les autoritats espanyoles creuen que el lliurament a Espanya per part de Bèlgica estaria subjecta a moltes restriccions i no seria possible tenir un cas similar, llavors té sentit retirar-la. Es pot qüestionar si queda bé o no, o si la persona té dret a defensar-se així. Però el jutge està en el seu ple dret de fer-ho. És així com funciona el sistema.

x Close

Segueix