Press "Enter" to skip to content

La representant que Espanya envia al Tribunal de Drets Humans va falsejar el currículum que va enviar a Estrasburg

Cap dels alts càrrecs del primer Govern que va presidir José Luis Rodríguez Zapatero i van participar en l’elaboració de la Llei d’Igualtat coneix ni ha tractat mai a Maria Elósegui, la nova jutge del Tribunal Europeu de Drets Humans, malgrat que en el currículum que la catedràtica va enviar a Estrasburg es presenta com a autora de l’avantprojecte de la llei estrella del PSOE.

Ni Jesús Caldera, titular de Treball -el Ministeri que va figurar com a proponent del projecte de llei- ni la secretària general d’Igualtat llavors, Soledad Murillo, ni la directora de l’Institut de la Dona d’aquella època, Rosa Peris, tenen constància de cap aportació de Elósegui a aquell projecte legislatiu, que va reformar 27 lleis i canviar les polítiques d’igualtat a Espanya.

En el currículum que Elósegui va remetre al Tribunal Europeu de Drets Humans, i que està redactat en tercera persona, diu de si mateixa: “Va preparar l’avantprojecte de la Llei Orgànica d’Igualtat entre dones i homes 3/2007, actualment en vigor, a proposta del Ministeri de Treball “. En l’apartat de mèrits que penja al web de la Universitat de Saragossa -on és catedràtica de Filosofia del Dret- Elósegui sosté que ella va ser qui va elaborar l’esborrany de la Llei d’Igualtat “per encàrrec del Govern espanyol”.

La representant que Espanya envia al Tribunal de Drets Humans s’ha atribuït l’autoria d’aquella llei històrica en articles de premsa i també en conferències. En una entrevista publicada pel web Euskonews se li va preguntar quina contribució havia fet des del món acadèmic al polític. Ella va respondre que la seva “independència” dels partits polítics li havia permès desenvolupar un assessorament tècnic en diversos àmbits. “M’ha permès, per exemple, fer la Llei Orgànica d’Igualtat entre homes i dones de l’Estat”, ha afegit.

Tots els responsables de polítiques d’Igualtat del Govern i del PSOE en aquella època, els dirigents que van redactar i tramitar la llei, desmenteixen rotundament el protagonisme que Elósegui s’ha atribuït en documents acadèmics, en mitjans de comunicació i en el currículum que ha aportat per que el tribunal d’Estrasburg valorés la seva idoneïtat. eldiario.es ho va corroborar aquest divendres amb els quatre dirigents que van impulsar i van coordinar aquells treballs.

La secretària general d’Igualtat, Soledad Murillo desmenteix Elósegui i explica com es va elaborar la llei: “Des del Ministeri de Treball no contractem cap expert per redactar l’avantprojecte, que va ser elaborat per una comissió interministerial [en què van participar els departaments de educació, Treball, Justícia i Indústria] “.

“Comptàvem amb els experts del Ministeri de Justícia i teníem més a l’equip jurídic de l’Institut de la Dona. No conec Elósegui personalment, tot i que sé qui és, i et puc assegurar que no va tenir cap participació en la llei, encara que he vist que ho subratlla en el seu currículum. Revisem 82 lleis a l’hora d’elaborar aquesta norma, que reformava 27. ella no va tenir cap participació i és impossible que lliurés esborrany algun. sobretot perquè ella defensa que ho va fer el febrer de 2005 i nosaltres no vam començar a preparar la llei fins a finals d’aquest any. la va aprovar el Consell de Ministres el març de 2006 i es va publicar al BOE un any més tard. Elósegui tampoc va comparèixer com a experta en el Congrés dels Diputats. Jo no sé si hi haurà assessorat a algun partit en el tràmit d’esmenes però desmenteixo que tingués cap participació “, ha afirmat Murillo a eldiario.es.

La diputada del PSOE que va actuar com a ponent de la llei i va participar en tots els debats, Mariví Monteseirín, actual alcaldessa d’Avilés, també descarta que la recentment elegida jutgessa d’Estrasburg aportés res a aquell text. “No sé qui és. No recordo que tingués res a veure. La d’Igualtat va ser una llei que va néixer d’un grup interministerial i que el Govern va elevar després al Congrés. L’única aportació externa que recordo va partir dels plans d’igualtat de les empreses que van aportar els sindicats, especialment Almudena Fontecha, des de la UGT. Estic convençuda que Elósegui ni tan sols va ser citada en les compareixences parlamentàries “.

En el diari de sessions, la catedràtica de Filosofia del Dret no figura entre els experts que van acudir a la cambra baixa.

Rosa Peris, directora de l’Institut de la Dona quan es va elaborar la llei, tampoc recordava aquest divendres cap aportació d’Elósegui a una norma de la qual se sent especialment orgullosa. Davant la insistència d’aquest diari, va decidir posar-se a repassar la documentació que conserva d’aquella tramitació legislativa. Va insistir diverses vegades en què la catedràtica de la Universitat de Saragossa no va redactar una sola línia de la norma.

Bussejant en els papers, a última hora va recordar un estudi que l’any 2004 l’Institut de la Dona va decidir encarregar al magistrat Fernando Lousada -qui havia col·laborat en la redacció de la llei d’igualtat gallega- que redactés un document d’assistència tècnica per a una futura llei d’Igualtat estatal. Segons consta en el currículum de Lousada, aquest va decidir reclutar tres experts per realitzar aquell treball. Una d’elles va ser Maria Elósegui. La directora de la Dona aclareix que el ministeri mai va tractar amb ella, que el contracte es va signar únicament amb el magistrat i que el document elaborat mai es va utilitzar.

L’exdirectora de l’Institut de la Dona explica que, en lloc d’elaborar la llei a partir d’aquest tipus d’aportacions d’experts, el Govern de Zapatero va optar per “una altra tècnica legislativa” i va recórrer a la comissió interministerial, que es va posar a treballar a finals de 2005 a les ordres de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega. Peris insisteix que ni Lousada ni de bon tros Elósegui poden atribuir cap paper en l’elaboració de la llei ni reconèixer-se en el text. “Dóna a entendre que ha tingut part activa en l’elaboració de la llei i no és així”, assegura.

En realitat, la nova jutgessa d’Estrasburg fa una mica més que això en les seves entrevistes i currículum: directament s’atribueix l’autoria del projecte estrella del Govern de Zapatero.

El ministre de Treball de llavors, Jesús Caldera, també ha respost a aquesta redacció que no coneix Elósegui més que per les notícies dels últims dies.

En 2013, ja amb el GOBIENO de Mariano Rajoy a La Moncloa, Elósegui sí va assistir al Congrés dels Diputats, a proposta del Partit Popular, i va participar en la subcomissió per a l’estudi de la racionalització d’horaris. En la citació se li va presentar com “membre de l’equip de redacció de la Llei Orgànica 3/2007”. El debat es va celebrar a porta tancada i segons consta en el diari de sessions, la catedràtica es va esplaiar sobre les seves aportacions a la norma de Zapatero.

x Close

Segueix