Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Carta a un català qualsevol (i a mi mateix).

No vull saber a qui votes, si ets català segur que m’està bé!
Roger Torrent la va cagar, i ell ja n’és del tot conscient, però deixa de culpar-lo còmodament des d’un sofà enviant twits a tota hora, que lluny d’ajudar Catalunya, només busquen alimentar el teu ego.
El Torrent no és l’únic, tots ens equivoquem si seguim lluitant en clau de partit anant per separat contra un rival terriblement ferotge i perfectament agrupat.
La nostra desunió ha regalat la capital a la Colau, les generals als comuns, les autonòmiques a l’Arrimadas… Sent majoria com som, som imbècils? Adona’t d’una vegada que el rival és insaciable i no et vol convèncer de res, només pensa en esclafar-te!
“No esteu sols!” crides als presos i exiliats a tota hora… No ho estan?
I tant que estan sols, i cada dia més…
Tu estàs amb ells? Has variat el teu partit de pàdel dels divendres? Has deixat d’anar al cinema? Has anul•lat la calçotada amb els de la feina o l’esquiada amb els teus cunyats?
Critiques des d’un sofà del que no et mous, la manca de prudència del Comín o els dubtes del President?
Doncs escolta’m: Els dubtes de Puigdemont mostren la seva humanitat, la seva honestedat i el que tu no mostres ni demostres: El seu compromís…
De què serveix que vagis piulant per tot arreu “Ni oblit, ni perdó!”?
Em permets un consell? Afegeix un final a la teva frase, o no només resulta idiota, sinó que esdevindrà la nostra condemna com a Poble
Et proposo un final i ja fem tard: NI OBLIT, NI PERDÓ… ACCIÓ!

Lluis Carrasco

Comentaris

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aneu a la barra d'eines