Press "Enter" to skip to content

És legal la difusió dels missatges entre Comín i Puigdemont? No, i aquí t’expliquem per què

Avui es debat la legalitat de la difusió dels missatges que un mitjà de comunicació va gravar de la pantalla del mòbil de l’exconseller Toni Comín i que contenien part d’una conversa privada mantinguda amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Si bé és cert, com s’ha apuntat, que aquests missatges es van gravar en un espai públic, recordem que la llei vigent no diferencia el caràcter públic d’un espai o esdeveniment (sigui aquest públic o privat), sinó que atén a la naturalesa de la comunicació.

En aquest cas concret, la comunicació té naturalesa privada, de manera que la intercepció no autoritzada de la mateixa no està legitimada.

Aquest fet està emparat per un dret fonamental constitucionalment garantit (article 18.3 de la Constitució Espanyola), que és el dret al secret de les comunicacions.

Aquest dret garanteix la comunicació lliure entre dues o més persones, sense que cap tercer pugui accedir a aquesta; és a dir, ni els poders públics ni altres ciutadans.

En parlar de comunicació ens referim a qualsevol tipus de comunicació per qualsevol mitjà, incloses aquelles que es puguin canalitzar per mitjans electrònics.

El secret del que comunicat està constitucionalment protegit, sigui quin sigui el seu contingut (personal, polític, circumstancial …).

Per la qual cosa, si un dels interlocutors revela el contingut de la conversa, no se li pot oposar el secret de les converses; si és el cas estaríem davant d’un atemptat amb la intimitat, la pròpia imatge i la privacitat de la persona afectada per la divulgació.

Vulneració de drets
Si bé per interceptar generalment s’entén “punxar” una comunicació, qualsevol acció dirigida a captar el missatge podria ser considerada una intercepció. Una altra cosa és que de manera casual resulti visible, el que no vulneraria cap dret.

En el cas que ens ocupa no és tant que estigués visible, sinó que es va captar, intencionadament i mitjançant l’ús d’un zoom fotogràfic, el contingut d’una conversa privada, de manera que podria considerar-se que s’ha produït una vulneració de drets.

En aquest sentit, el descobriment i revelació de secrets està regulat en l’article 197 del Codi Penal [1].

D’altra banda, no hi ha diferència en que el mòbil pertanyi a un polític o una persona anònima: els polítics són igualment ciutadans amb els seus drets fonamentals.

Si bé en alguns casos la seva major exposició mediàtica pot suposar modular l’àmbit de protecció de què gaudeixen (ex .: en el cas del dret a l’honor ia la pròpia imatge), en el cas del secret de les comunicacions estem davant d’un dret fonamental que poden fer valer davant d’altres ciutadans i enfront de les mateixes administracions públiques.

La diferència entre un polític (com a persona amb un lloc de rellevància mediàtica) i una persona que no ho està no es produeix en el camp dels drets que cadascú gaudeix, sinó en l’impacte que la violació del secret de les seves comunicacions pogués tenir .

[1] Article 197 del Codi Penal

El qui, per descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d’un altre, sense el seu consentiment, s’apoderi dels seus papers, cartes, missatges de correu electrònic o qualsevol altre document o efectes personals, intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d’escolta, transmissió, enregistrament o reproducció del so o de la imatge, o de qualsevol altre senyal de comunicació, serà castigat amb les penes de presó d’un a quatre anys i multa de dotze a vint mesos.
Les mateixes penes s’han d’imposar a qui, sense estar autoritzat, s’apoderi, utilitzi o modifiqui, en perjudici de tercer, dades reservades de caràcter personal o familiar d’un altre que es trobin registrades en fitxers o suports informàtics, electrònics o telemàtics, o en qualsevol un altre tipus d’arxiu o registre públic o privat. Les mateixes penes s’imposaran a qui, sense estar autoritzat, accedeixi per qualsevol mitjà als mateixos i als qui els alteri o utilitzi en perjudici del titular de les dades o d’un tercer.
S’ha d’imposar la pena de presó de dos a cinc anys si es difonen, revelen o cedeixen a tercers les dades o fets descoberts o les imatges captades a què es refereixen els números anteriors. S’ha de castigar amb les penes de presó d’un a tres anys i multa de dotze a vint-què, amb coneixement del seu origen il·lícit i sense haver pres part en el descobriment, realitzi la conducta descrita en el paràgraf anterior.
(…)

Si els fets es realitzen amb fins lucratius, s’han d’imposar les penes respectivament previstes en els apartats 1 al 4 d’aquest article en la meitat superior. Si a més afecten dades dels esmentats a l’apartat anterior, la pena a imposar serà la de presó de quatre a set anys.

Fuente :Confilegal.com

Comentaris

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.