Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

El PP de Rajoy s’enfonsa, acorralat per la corrupció, sense aliats polítics i amb els pressupostos estancats

“Mariano Rajoy guanya amb majoria absoluta”. Ja han passat sis anys i dos mesos des que aquest titular copés els diaris i el temps de ràdio i televisió. Gairebé set anys porta Rajoy a la Moncloa, gairebé set anys construint el seu particular palauet. Carta als carta, el president del Govern va elaborar una complexa estructura legislativa i, ara, assisteix atònic l’ensorrament del seu castell de cartes. Rajoy veu des d’una posició privilegiada com l’oposició, des de la seva pèrdua de majoria absoluta el 26J, abat un a un els seus vaixells insígnia: la Llei Mordassa i la reforma de les pensions de l’any 2013. Molts són els temporals que han sacsejat el president de Govern des que va aterrar a la Moncloa i cap tempesta ha provocat un mal de cap ni tan sols semblant al que estarà vivint en aquests moments. Un vendaval que aglutina fronts judicials, electorals i parlamentaris que amenacen la salubritat de l’líder de l’Executiu i del Partit Popular.

Front parlamentari: una flota a la deriva

Dos dels vaixells insígnies del PP s’enfonsen. La Llei Mordassa va retornar al Congrés dels Diputats al setembre de 2017 per mai tornar. Rajoy ja no té el seu preuat matalàs de la majoria absoluta. Va imposar la seva llei Mordassa sense comptar amb altres forces parlamentàries, i l’oposició li va respondre temps després aprovant l’inici de la tramitació de la proposició de llei presentada pel Grup Socialista per derogar la Llei de Seguretat Ciutadana i la del PNB per reformar la mateixa llei . La proposta del PSOE pretén prendre com a base el cos normatiu de 1992 i treballar des d’aquí, mentre el PNB opta per una derogació parcial. Ara, la nova Llei de Seguretat Ciutadana es troba a la Comissió d’Interior, on, després de concretar haurà de passar al Senat. A la cambra alta, el PP podria tombar-valent-se de la seva majoria absoluta, ja que sempre s’han mostrat reticents a modificar un dels seus vaixells insígnia, tot i que, després de perdre la seva majoria absoluta, es va obrir a debatre segons quins detalls. El que no admetria seria una nova Llei totalment diferent.

A la Llei Mordassa caldria sumar-li un altre cop clavat a la flota del PP. A partir de l’any 2019 entra en joc el Factor de Sostenibilitat que va introduir el PP a la reforma de les pensions de l’any 2013. Aquesta mesura retallarà les pensions ja que la quantia s’actualitzarà conforme augmenti l’esperança de vida. En aquest sentit, el PDeCat presentarà una Proposició no de Llei (PNL) en el si de la Comissió d’Ocupació i Seguretat Social per tombar el Factor de Sostenibilitat, i té el suport de bona part de la Cambra, amb el que el Partit Popular haurà de lidiar amb un nou front parlamentari. Fins i tot, PSOE i Podem obrir el meló de l’impost a la banca per sostenir el sistema de pensions.

A aquests dos assumptes espinosos se li uneix la mare de tots els problemes parlamentaris. Rajoy no té Pressupostos. Es tracta de la llei més important d’un Estat i els seus principals socis, Ciutadans i PNB, no semblen per la tasca de reeditar el seu suport.

Els taronges li han declarat la guerra als populars, i tots dos partits fa setmanes immersos en una batalla sense caserna. A més, les tensions i distensions han augmentat després que Ciutadans demanés el cessament de la senadora Pilar Barreiro, imputada en Púnica, però els de Rajoy de moment no mouen fitxa, violant així el pacte d’investidura. Per la seva banda, el PNB es mostra reticent després de l’aplicació del 155 a Catalunya.

El portaveu parlamentari del Partit Popular, Rafael Hernando, ha demanat a tots dos “que no s’inventin excuses per aprovar els PGE perquè és bo per als espanyols”.

El pla B de Rajoy és aprovar prorrogar els Pressupostos i anar actualitzant per fascicles via Reial Decret. El contraatac dels taronges ha estat registrar una pregunta per a la sessió de control del proper 21 de febrer demanant explicacions: “¿Quines són les raons per les quals el Govern està considerant prorrogar” sine die “els pressupostos generals de l’Estat i no portar a aquesta Cambra uns nous comptes per a 2018? “.

Front judicial: l’hivern més fred per al PP

Un autèntic bombardeig de saturació ha planat sobre el Partit Popular a les últimes setmanes. Un dia sí i un altre també, algun imputat o testimoni deixa gelats als de Mariano Rajoy per estirar la manta. Dimarts passat Luis Bárcenas va tornar a aterrar sobre l’Audiència Nacional, aquesta vegada en qualitat de testimoni i en la branca valenciana de la trama Gürtel, per deixar anar una altra bomba Fritz X contra el Partit Popular. L’extresorer va confirmar el relat de Ricardo Costa, que va assegurar que el va traslladar a l’extresorer el mètode de finançament en B que estaven emprant i Bárcenas li va retreure que “això era un Filesa 2”. “El recordo vagament”, es justifió l’extresorer, però va delegar l’assumpte a Álvaro Lapuerta, qui es lliura del judici per demència sobrevinguda.

La de Bárcenas ha estat l’última, però és que 24 hores abans, l’exconseller de Presidència Francisco Granados va cantar cucut. La granota d’Esperanza Aguirre va situar a l’expresidenta de la Comunitat de Madrid ia Ignacio González a la cúspide de les responsabilitats i la presa de decisions en les campanyes de 2007 i 2011, finançades en B. Però la campanada va arribar al final del concert de la granota més cantarina, quan l’exconseller va esmentar a l’actual presidenta de la Comunitat de Madrid i líder del PP regional. Granados va especificar que Cristina Cifuentes va ser nomenada en 2005 número tres del partit i que va esdevenir la mà dreta de González: era els seus ulls i les orelles. Va acumular molt poder i responsabilitat.

Cifuentes formava part del cinturó de ferro de González. Una mena de nucli de control de l’estructura de poder que estava format per l’actual presidenta de la Comunitat de Madrid; Isabel Gallego, exdirectora de Comunicació d’Aguirre (ja imputada en la causa); Jaime González Taboada, exnúmero tres Cifuentes a l’Executiu regional i actual senador del PP; i el conseller Borja Sarasola. Aquesta espècie de guàrdia pretoriana es va fracturar amb la ruptura de la relació sentimental entre González i Cifuentes, segons el relat de Granados.

El 24 de gener, el que va ser secretari general del PP valencià va concloure en seu judicial en el marc de la branca valenciana de la trama Gürtel que “” És cert que el PP es finançava amb diner negre “per ordre de Camps.

El cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, va negociar amb la Fiscalia en els dies previs a l’obertura del judici de la branca valència de la trama (va arrencar el 15 de gener). Correa va reconèixer tots els delictes dels quals l’acusa la Fiscalia en un escrit dirigit al jutjat d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional. En l’escrit, Correa va reconèixer que va crear l’empresa Orange Market per treballar amb el PP de València després que Álvaro Pérez El Bigotes contactés amb el partit a nivell regional gràcies al llavors president Francisco Camps. El cap va detallar que cobraven de tres maneres: “Mitjançant factures correctes; mitjançant pagaments en “b” i mitjançant la creació de factures fictícies que es van girar a diferents empresaris per treballs no realitzats realment a les seves empreses “.

El cap de la trama Gürtel, a més d’en seu judicial, va comparèixer mitjançant videoconferència en seu parlamentària. Davant la comissió que investiga la caixa B del PP, Correa, que no va voler respondre a cap pregunta, ha afirmat que “Rajoy donava el OK” a les despeses del PP.

Álvaro Pérez, més conegut com El Bigotes, era el cobrador. En la seva declaració davant del tribunal de la branca valenciana de Gürtel, va comptar amb tot luxe de detalls de cobrar les factures dels actes del PP era un suplici i li va costar més d’un “plor”. “Els diners B era per pagar els actes del partit que el pagaven els empresaris”, va dir, i va afegir, “tothom estava en contra de pagar a B, menys el que donava l’ordre que era Camps” i “només Francisco Camps era el que podia ordenar els pagaments als empresaris “. “A mi els empresaris em pagaven sempre a B amb factures però el concepte de la factura era fals”, va relatar qui “anava a Gènova 13 amb la targeta com la de qualsevol altre treballador”.

La legió de penedits que acorrala a un PP que s’ofega en el seu propi fang

Font electoral: la batalla per la dreta espanyola

Els de Mariano Rajoy asseguren que “una cosa són les autonòmiques i altres les generals”, però les enquestes insisteixen en rebatre els populars: Ciutadans guanya terreny fins al punt que, de celebrar comicis estatals, seria la primera vegada des de 1982 que el bipartidisme no aconsegueix la primera plaça. Albert Rivera es veu a la Moncloa, i els dos partits pugnen ara pel erigir-se com el vaixell insígnia de la dreta espanyola.

La gestió del debat territorial està passant factura a Rajoy. Ciutadans està capitalitzant el seu desgast explotant la corrupció del PP. De fet, l’últim CIS és revelador. El 17,8% dels que van votar al PP el 26J, ara optarien per Ciutadans. Un flux notable de vots i que no es produeix en sentit contrari: el 86,2% dels votants de Ciutadans a les últimes generals mantindria el seu vot i només el 2,4% canviaria als taronges pels populars. El cridaner és que els taronges no només li arrabassen vots als populars, sinó que diversos càrrecs s’han canviat de files: el PP de Càceres es fuga en massa a Ciutadans.

Per què Ciutadans intensifica els seus atacs al PP?

Segons informa ElPlural.com, el fang provocat per la corrupció, la derogació dels pilars legislatius del PP i l’auge de Ciutadans posen en escac a Mariano Rajoy. I això no ha fet més que començar: acaba de començar la fase testifical de la branca valenciana de Gürtel, a la primavera s’espera la sentència de la primera etapa gürteliana, diversos dirigents i exdirigents del PP desfilaran davant la comissió que investiga la caixa B del PP en els propers mesos, s’espera que Rajoy sigui citat per a finals d’any, el cas Lezo continua aportant noves informacions, el PP segueix sense pressupostos i les enquestes continuen engreixant Rivera. El pitjor està per arribar.

Comentaris

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aneu a la barra d'eines