Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Història de la Barretina Catalana a l’escut de la República Argentina

Arribant a Argentina, trobes algunes coses que desperten la curiositat, com passaria en qualsevol altre lloc on no et desplaces cada dia. En aquest cas, he parat l’atenció en un detall en l’escut nacional i en el nom de Buenos Aires, en una ciutat que no crec que sigui especialment ventosa.

La barretina de l’escut d’Argentina

Es diu que és un barret frigi, que simbolitza la llibertat, ja que es donaven als esclaus romans quan obtenien la llibertat. N’hi ha en moltíssims escuts de Llatinoamèrica i també d’Amèrica del Nord. En l’actualitat figura, com a símbol de la llibertat, en l’escut de diverses nacions llatinoamericanes, com a l’Argentina, Bolívia, Colòmbia, Cuba, Haití, Nicaragua, El Salvador i Paraguai, així com escuts de províncies argentines actuals.

De fet, fins i tot la bandera argentina va incorporar 4 barretines (o barrets frigis) en dues variants del segle XIX. Sembla una explicació plausible, com una alternativa a l’estrella que altres escuts incorporen amb aquest mateix sentit de llibertat o sobirania. Potser el barret remet més a lluita popular, a deixar enrere el fet de ser súbdits.

Però aquestes explicacions obliden per complet un detall que no sembla menor com una possible interpretació històrica: les persones que van arribar al Nou Món, portaven barretines, com mostren molts gravats contemporanis. I de fet, Catalunya va exportar barretines a l’Argentina, entre altres llocs, fins al segle XVII.

Al segle XIX, el capell frigio es consagra definitivament com a símbol internacional de la llibertat i el republicanisme. Porta un l’al·legoria de la Llibertat que apareix guiant al poble en el conegut quadre de Delacroix, de 1830. Marianne porta com lligadura un capell frigio.

Però molt abans, per exemple a Catalunya, en la Guerra dels Segadors, 1640, ja es pot veure com la revolta catalana mostra aquests barrets, i que són barretines. De fet, s’ha pensat que la barretina catalana pot tenir l’origen en el barret frigi perquè la seva forma és pràcticament idèntica. Enrique Riba i García sosté la teoria que l’origen de la barretina és aquest tocat, i en relació amb això, argumenta que les proves gràfiques que es troben de la presència de barrets frigis a la història d’Amèrica, es deuen al fet que els catalans van ser els veritables descobridors d’aquest continent i els seus primers colonitzadors.

Escultura a la Plaça de Maig, on es veu una noia amb barretina i 1 escut amb Una altra barretina. Tal com DIU la descripció de la fotografia: Bella jove amb barret frigi empunyant una llança en una mà i una adarga en l’altra, que el·lípticament rememora els antics grecs, i que en comptes de casc porta un capell frigio, emblema de llibertat.

El fet de trobar barretines catalanes en molts escuts de països americans i en aquest cas de l’Argentina no és l’únic nexe que ens uneix amb aquest pais, l’himne argentí és una composició de Blas Parera, músic de pares catalans, nascut a Múrcia i criat a Catalunya, a Martorell, després de “fer les Amèriques” va tornar al vell continent on va ser afusellat i enterrat en una fossa comuna, actualment les seves restes descansen en el cementiri de Mataró.

En totes les províncies argentines existeixen carrers amb el seu nom.

Un dels catalans universals que més han ajudat a la internacionalització de la barretina ha estat Salvador Dalí. Sigui com sigui i Messi, un dels argentins més preuats, i avui ja catalano-argentí, també se sap posar la barretina per celebrar les victòries èpiques amb el Barça !

Comentaris

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aneu a la barra d'eines