Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Eren treballadores, eren precioses, eren dones…

Van deixar la vida tal dia com avui, un 8 de març, i extingint el batec dels seus cors entre les flames van dignificar-nos també a nosaltres, els homes.
Avui, no és només un dia de reivindicació feminista, avui hauria de ser un clam humà, i ho hauria de ser per dos motius:
PER JUSTíCIA: La dona, històricament menyspreada, no ha assolit ni de lluny l’equiparació de drets que li pertoquen, i és bo, saludable i just que ens aturem, tots, no només elles, a fer quelcom que resulta poc freqüent: Reflexionar.
Fem que la reflexió es transformi en resposta massiva i sorollosa, i aconseguim que aniquili una realitat tan incòmoda com certa: L’horror del masclisme
PER RESPECTE: Avui es commemora l’assassinat, el 8 de març de 1.908, de 129 treballadores, cosidores industrials, cremades vives al seu taller a Nova York arran de les primeres vagues laborals femenines reclamant un tracte simplement més humà.
No oblidem, no seria bo fer-ho, però obrim de bat a bat les finestres d’aquest 8 de març per anar buidant de ignomínia el passat i omplir de dignitat el futur.
Ahir llegia un tweet tant reaccionari com desgraciat d’una pobra dona que resava: “Huelga? Ninguna feminista peluda tiene que decirme cómo pensar, qué hacer, ni cómo vivir”
I jo li respondria que pot ”pensar, hacer y vivir como quiera”, però que no oblidi que pot fer-ho gràcies a altres dones molt més compromeses i engatjades que ella; dones que ahir van posar la seva lluita i la seva vida al servei de la seva desagraïda llibertat.
Eren treballadores, eren precioses, eren dones…
Feliç dia noies, però sobretot… Feliç futur.

Lluis Carrasco

Comentaris

Noticies relacionades

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aneu a la barra d'eines