Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Un tribunal turc envia a la presó a 25 periodistes crítics amb el president Erdogan

Un tribunal d’Istanbul va dictar ahir 25 condemnes de presó per a altres tants periodistes per pertinença a l ‘ “organització terrorista” de Fethullah Gülen, a la qual s’atribueix l’intent de cop d’Estat del 2016. Un d’ells, el columnista Attila Tas, era conegut com a cantant i opositor a les xarxes socials al partit del president Erdogan. Fa tres anys ja va ser detingut per un tuit contra l’anterior primer ministre, Ahmed Davutoglu. Ara, ha estat condemnat a tres anys i un mes de presó, tot i que, mentre es resol el seu recurs, seguirà en llibertat condicional, després d’haver estat quatre-cents dies a la presó, fins a l’octubre passat.

En idèntica situació es troba Murat Aksoy, columnista en diverses capçaleres de l’imperi mediàtic de Gülen i condemnat a tres anys i mig. Com ells, tots els altres periodistes sentenciats ahir -la majoria a penes d’entre sis anys i tres mesos a set anys i mig- treballaven per a mitjans de l’imant Gülen, sota protecció a Pennsilvània.

La joia de la corona era el periòdic Zaman, que comptava també amb una versió en línia en anglès i edicions en diversos països d’Àsia Central. En el mateix grup hi havia un canal de TV de gran difusió, Samanyolu, i Ràdio Burc, a més de capçaleres menors. Zaman va ser clausurat quatre mesos abans del fallit cop d’Estat, quan era el rotatiu més venut de Turquia.

La trama gülenista, la infiltració en l’aparell de l’Estat es remunta als anys vuitanta, va ser molt activa en la captació de policies, jutges i periodistes. Comptava amb la seva pròpia Fundació de Periodistes i Escriptors, molt viatjada. Dels 150 periodistes turcs encausats, 124 treballaven per mitjans gülenistas o kurds.

La resta són, gairebé tots, redactors del diari esquerrà Cumhuriyet, acusats de complicitat amb la insurrecció kurda o de revelar secrets d’Estat. Per vint d’ells avui es reprèn la vista del seu cas. Estan tots en llibertat condicional, excepte dos directius i Ahmet Sik. Aquest periodista denunciava l’Estat paral·lel de Gülen quan Erdogan encara ho festejava, ja que li proporcionava matèria grisa, fons i entrada a Washington. A canvi, Erdogan convertia en alts càrrecs a adeptes del clergue.

Comentaris

Noticies relacionades

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aneu a la barra d'eines