Press "Enter" to skip to content

El Govern espanyol rescata una altra autopista un dia després de dir que no hi ha diners per a les pensions

El Ministeri de Foment assumeix des d’aquest dijous la gestió de l’autopista AP-36 Ocaña-La Roda, que serà així la tercera via de pagament de les nou que estan en fallida de la qual s’encarrega el Govern, segons han informat fonts de l’actual societat concessionària de la via.

Foment es queda amb aquesta autopista un dia després que el president del Govern, Mariano Rajoy, només oferís unes petites pujades en les pensions mínimes i sempre condicionades al fet que s’aprovin els pressupostos de l’Estat. L’Executiu ja va assumir el passat 21 de febrer l’radial R-4 Madrid-Ocaña i el passat 1 de març va passar també a gestionar la R-2 Madrid-Guadalajara.

Ara, el Ministeri, a través de Seittsa, pren a les 0.00 hores d’aquest dijous l’AP-36, una via de 125,7 quilòmetres de longitud, alternativa a la carretera de València, que diàriament utilitzen uns 3.156 vehicles.

Seitsa assumeix la infraestructura, la seva gestió, explotació i manteniment, i la seva plantilla, en substitució de la seva actual societat concessionària, una firma participada per Ferrovial, Sacyr i Kutxabank que ha fet fallida amb un deute de 527 milions d’euros.

Foment confia prendre en el que resta del mes de març les altres dues radials (la R-3 i la R-5) i la via que uneix Madrid amb l’aeroport de Barajas. Així mateix, l’1 d’abril assumirà la circumval·lació d’Alacant i la Cartagena-Vera.

Pel que fa a l’AP-41 Madrid-Toledo, serà l’última en rescatar-se, ja que el procés de concurs de creditors pel qual han passat les nou vies acumula un major retard en el cas d’aquesta, de manera que encara no ha arribat la fase de liquidació.

Aquestes autopistes són així les primeres que l’Estat té sota la seva gestió en més d’una dècada
Aquestes autopistes són així les primeres que l’Estat té sota la seva gestió en més d’una dècada, després que al maig de 2006 privatitzés la llavors Empresa Nacional d’Autopistes (ENA).

Així mateix, l’Administració passa a assumir-sis anys després que el 2012, en plena crisi, es declaressin insolvents i en concurs de creditors per la caiguda del trànsit i els sobrecostos que van afrontar per les expropiacions.

Aquestes nou vies trencades suposen una gairebé una cinquena part (570 quilòmetres) de la xarxa de pagament. La seva construcció va suposar una inversió de 7.000 milions i actualment suporten un deute de 3.200 milions.

Rescat i posterior privatització
El pla de Foment per a aquestes autopistes implica assumir la seva gestió a mesura que els actuals concessionaris vagin entrant en liquidació i explotar-les durant uns mesos, fins que en la segona meitat de l’any llanci el concurs públic per tornar a privatitzar-les i cedir de nou la seva explotació a empreses privades.

El Ministeri ha començat a fer-se càrrec de la gestió de les autopistes per garantir que segueixen en explotació mentre, en paral·lel, gestiona el procés administratiu necessari per resoldre els seus contractes de concessió.

Una vegada que es resolguin els contractes començarà a córrer el termini de sis mesos amb què Foment compte per determinar i pagar a les actuals concessionàries l’import que van invertir en la seva construcció i que encara no havien recuperat amb el cobrament del peatge, l’anomenada responsabilitat patrimonial de l’administració (RPA).

Es tracta d’una factura que el Govern estima en uns 2.000 milions d’euros, però que els creditors de les vies eleven fins a 4.500 milions. Foment espera minorar aquesta suma amb el que tregui de relicitar les vies, entre 700 i 1.000 milions d’euros, però ja ha reconegut que aquest import no ho cobrirà íntegrament i que l’operació afectarà així al dèficit públic d’aquest any.

Comentaris

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.