Press "Enter" to skip to content

El diari Alemany Der Spiegel: “La detenció d’Puigdemont és una vergonya, per a Espanya, per a Europa i per a Alemanya “

Mentre Carles Puigdemont espera a la presó que la Fiscalia General de Schleswig-Holstein decideixi si li lliura o no a la justícia espanyola, que el reclama per presumptes delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics, juristes i experts alemanys es pregunten si hi ha fonaments que avalin l’extradició.

La justícia alemanya ha d’analitzar si el delicte de rebel·lió que esgrimeix el jutge Pablo Llarena té correspondència en la legislació alemanya. Totes les veus apunten que és el delicte d’alta traïció, tipificat a l’article 81 del Codi Penal alemany, el que guarda més similituds. Per ser condemnat per alta traïció a Alemanya ha d’existir “violència o amenaça de violència”. Per aquest motiu les veus consultades pels mitjans alemanys s’estiguin preguntant si l’expresident de la Generalitat va exercir la violència durant el procés per aconseguir la independència de Catalunya.

“Serà molt difícil de provar [la violència] en el cas de Puigdemont”

CHRISTOPH SAFFERLING
Expert en dret penal

“Serà molt difícil de provar [la violència] en el cas de Puigdemont”, diu l’expert en dret penal de la Universitat Friedrich-Alexander d’Erlangen-Nürnberg al Ausburger Allgemeine, Christoph Safferling. “Puigdemont no ha fet servir la violència ni ha amenaçat ni ha cridat a la violència, això posa en dubte que es pugui aplicar l’article d’alta traïció”, sentencien en Bento. I, de passada, tampoc el de rebel·lió a Espanya, que també preveu l’ús de la força.

En la mateixa direcció apunta el catedràtic alemany de dret penal internacional Nikolaos Gazeas: “Aquí no estem tractant amb un terrorista, sinó amb un polític que ha estat legitimat per eleccions democràtiques lliures i, sobretot, ha recorregut a mitjans pacífics”, argumenta.

“No estem tractant amb un terrorista, sinó amb un polític legitimat per eleccions democràtiques”

NIKOLAOS GAZEAS
Catedràtic alemany de dret penal internacional

En l’acte de processament, el jutge Llarena sosté que després dels fets ocorreguts el 20 de setembre davant de la Conselleria d’Economia, quan 40.000 persones van envoltar l’edifici mentre una comissió judicial realitzava un registre, reflectien l’existència d'”un risc que les mobilitzacions futures desembocaran en una violència instrumentalitzada per aconseguir la independència”.

Per Llarena és clau la reunió del 28 de setembre, tres dies abans de l’1-O, entre els Mossos d’Esquadra, Puigdemont, l’exvicepresident català Oriol Junqueras i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, on els màxims responsables policials van alertar de l’escalada de violència i del risc que comportava la celebració del referèndum.

“La violència no requereix violència física”

MARTIN Heger
Catedràtic de dret penal europeu de la Universitat Humboldt de Berlín

La decisió del magistrat del Tribunal Superior espanyol “converteix a la facció rebel en una amenaça política sense límits”, segons l’autor del bloc De legibus Oliver García. “No obstant això, aquest joc (del jutge Llarena) dirigit a marcar-li un gol al codi penal és al seu torn un atac no insignificant a l’Estat de dret; un atac igual que el que ell mateix vol poder evitar”, afegeix l’expert consultat per Süddeutsche Zeitung.

A diferència de l’opinió majoritària, Martin Heger, prestigiós catedràtic de dret penal europeu de la Universitat Humboldt de Berlín, sí que considera que l’aplicació d’alta traïció és possible: “La violència no requereix violència física”.

Malversació de fons

La majoria dels juristes veuen més plausible justificar l’extradició a través del delicte de malversació de fons que, a Alemanya, està tipificat com un delicte d'”infidelitat”. Si és aquest el cas, el jutge Llarena només podria jutjar Puigdemont pel delicte d’apropiació indeguda de fons públics, castigat amb una pena molt menor que els 30 anys de presó del delicte de rebel·lió.

“L’apropiació indeguda de fons públics també és punible per a nosaltres. Llavors està clar: Alemanya ha de lliurar a Puigdemont. I generalment dins dels 60 dies establerts”, conclou l’advocat penal Heger.

“Alemanya ha de lliurar a Puigdemont”

MARTIN Heger
Catedràtic de dret penal europeu de la Universitat Humboldt de Berlín

No obstant això, Safferling té cap dubte també en aquest punt: “L’acusació està políticament superposada, perquè està en relació amb el referèndum d’independència que va ser classificat inconstitucional”. De totes maneres, segons Heger, “no importa” si Puidemont malversar o no. “En el cas de l’ordre de detenció europea, les autoritats judicials locals només verifiquen si s’han complert els requisits formals, si l’acte en qüestió és punible per nosaltres i si la persona buscada està acusada d’això”, detalla el penalista per Der Spiegel. En altres paraules, la Fiscalia alemanya no ha de jutjar al polític català, només veure si hi ha correspondència entre tots dos codis.

Força davant d’un problema polític

Més enllà de la rebel·lió i la malversació, la detenció de Puigdemont ha obert un altre debat al país, que gira al voltant de si Espanya està emprant la justícia per resoldre un problema de caràcter polític. Per Gazeas “sorgeix la pregunta de si Espanya no està tractant de resoldre un conflicte polític intern per la força sobre l’ordre d’arrest europea”, planteja l’expert per Süddeutsche Zeitung.

En el mateix rotatiu, l’expert en dret Heribert Prantl considera que el poder judicial alemany ha de rebutjar la sol·licitud d’extradició del polític català, perquè “Alemanya no pot participar en les disputes domèstiques d’Espanya. La justícia alemanya no s’ha de convertir en l’eina política del govern espanyol “.

A més, Gazeas apunta LTO que és dubtós que Puigdemont pugui esperar a Espanya un judici just en absolut. L’advocat penal assenyala que Puigdemont també podia invocar l’objecció de persecució política davant el Tribunal Regional Superior. O demanar asil polític, com advoca el periodista Jakob Augstein a Der Spiegel, “La detenció d’Puigdemont és una vergonya. Per a Espanya. Per a Europa. Per a Alemanya ”

“La justícia alemanya no s’ha de convertir en l’eina política del govern espanyol “

Heribert Prantl
Expert en dret i redactor en cap de Süddeutsche Zeitung

Comentaris

2 Comments

  1. Ani Maria Rodriguez Ani Maria Rodriguez 27 de març de 2018

    Jo penso que al demanar al govern alemany l’extradició de Puigdemont té molt de xantatge politic ja que els alemanys s’han ben guanyat deixar de ser nazis com perque ara el Govern neofranquista d’Espanya els faci servir tan deplorablement per deixar-los en evidencia devant del mon

  2. Lluis Lluis 30 de març de 2018

    Es una vergonya totes les mentidas que s’ha inventat el govern espanyol junt amb els jutges que deuen tans favors al mateix govern corrupte i franquiste.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.