Press "Enter" to skip to content

Si Catalunya tingués un “concert basc” disposaria de 20.000 M€ més, el PIB creixeria el 5% i es crearien 200.000 llocs de treball.

El pols independentista de la Generalitat amb el Govern, que va aconseguir el seu punt més tens amb la celebració del referèndum de l’1-O, va néixer fa cinc anys quan el llavors president del Govern, Artur Mas, va reclamar un model de concert econòmic, a imitació del basc, per a Catalunya. Davant el rebuig del Govern de Mariano Rajoy, en el pitjor any de la crisi econòmica i escassos mesos després que Espanya demanés el rescat bancari . Les relacions entre CiU i PP, fins llavors “sostenibles”, van saltar pels aires. Ara, en plena batalla del finançament autonòmic i després de l’aprovació de la Llei de la quota per als anys vinents, el Consell General d’Economistes ha calculat quant podria suposar per a la resta de comunitats autònomes que Catalunya tingués un finançament com la de País Basc. L’efecte no seria neutre: el conjunt d’Espanya perdria 32.565 llocs de treball i un 0,1% del seu PIB per l’augment de la desigualtat i la redistribució dels fluxos comercials entre regions.

Si excloem Catalunya, la resta d’Espanya destruiria 234.427 llocs de treball i 1,3 punts de PIB, és a dir, més d’11.000 milions menys d’activitat. Extremadura, Canàries, Madrid i Astúries serien les comunitats més damnificades econòmicament, si bé totes sortirien perjudicades. Per contra, Catalunya guanyaria un 5,2% del PIB i crearia més de 201.000 llocs de treball pels majors recursos que rebria, estima l’informe elaborat pels economistes Antonio Pulido i Julián López.

Per què té tanta importància la quota basca o el concert navarrès? Les dues comunitats van pactar amb l’Estat el 1981 aportar un 6,2% i un 1,6% dels seus ingressos totals cada any respectivament per contribuir a la despesa de l’Estat en les competències no transferides, com Defensa, així com representació exterior, manteniment de les institucions comunes i infraestructures. A canvi, les dues autonomies gestionen i recapten tots els impostos i no aporten a la solidaritat regional. El problema és que el concert navarrès i la quota basca es basen en coeficients sense actualitzar. Això provoca que el sistema sobre financí a les dues regions, tot i que són de les que tenen la renda per càpita més alta d’Espanya. El director de Fedea i autor de les balances fiscals del Ministeri d’Hisenda, Àngel de la Font, calcula que País Basc aporta 4.500 milions menys del que hi hauria i xifra en 16.000 milions els recursos extra que rebria Catalunya si tingués un sistema similar. Aquest import no vol dir que Catalunya contribueixi amb 16.000 milions més en l’actualitat: la quota, tal com està calculat, sobre finançaria a la comunitat amb més recursos dels que genera.

El suport de PP -que depèn del PNB per treure els Pressupostos de 2018- i PSOE -que està en el Govern basc- a la Llei del Concert basc ha sembrat la polèmica, enmig del conflicte Català Catalunya i en un moment en què el nou model de finançament per a la resta de comunitats es troba empantanegat.

Ampliar el concert econòmic de la regió més rica d’Espanya, que concentra el 19% del PIB, en definitiva, faria saltar pels aires el sistema de finançament autonòmic. Només la Catalunya sortiria beneficiada: en lloc d’aportar 9.892.000 a la “solidaritat regional” més dels que rep, com va passar el 2014 segons les últimes balances fiscals, passaria a rebre 10.427.000: és a dir, 20.319.000 d’euros més que ara , un 9,6% del seu PIB de més recursos, segons l’informe.

Així, Catalunya passaria d’estar infrafinançada en un 5% del PIB a estar sobre finançada en aquest mateix percentatge. Aquest nou sistema tindria la seva traducció en l’economia catalana a través d’un augment del PIB del 5,2% i una creació addicional de 201.863 llocs de treball.

Per exemple, si en lloc d’aplicar-li un concert econòmic, Catalunya no aportés a la “solidaritat regional” però no rebés més recursos dels que genera com ara passa amb País Basc i Navarra, el guany de PIB segons Antonio Pulido i Julián López, seria menor, del 2,6%. En aquest cas, Catalunya simplement tindria una posició neutra, i rebria cada any 9.892.000 més del sistema de finançament que en l’actualitat.

En ambdós casos el sistema territorial empitjoraria per a la resta de comunitats: les riques haurien d’aportar més a la solidaritat regional i les de menor renda rebrien considerablement menys. La raó principal que unes comunitats rebin més que altres és que compten amb ciutadans amb menors ingressos que els que viuen en altres comunitats, de manera que el sistema tracta de garantir l’equitat entre ciutadans de comunitats de règim comú i introdueix factors d’anivellament entre regions. Amb una quota a Catalunya les desigualtats és exacerbarien entre unes regions i altres.

Redistribució del consum

Aquest menor finançament tindria efectes econòmics addicionals. Antonio Pulido i Julián López calculen com es traslladaria aquests canvis de renda al consum. En resum, Catalunya compraria més a la resta de comunitats però vendria menys. Amb tot, l’impacte seria negatiu per a la resta d’Espanya i en l’agregat, el conjunt del país perdria una dècima de PIB por aquesta redistribució. Les regions que més perdrien serien Extremadura (un 2,7% de menor creixement de PIB i 10.441 llocs de treball menys), Canàries (un 2,3% de caiguda del PIB i 18.004 llocs de treball menys) i Madrid (2,1% menys). Aquesta última comunitat seria la que més ocupació destruiria: fins a 82.759 llocs de treball menys, mentre Andalusia es deixaria 35.134.

Tan sols atenent al finançament autonòmic, les comunitats més perjudicades serien les Balears, Extremadura i Madrid. Balears i Madrid, que són contribuents netes ara aportarien molt més. Madrid passaria de contribuir 19.205.000 més dels que rep a 27.894, és a dir, 8.689.000 més que suposa un 4,1% del seu PIB. Balears seria la que faria un transvasament més acusat en termes relatius: si ara aporta 1.516 milions més dels que rep, aquesta quantitat passaria a 2.202, és a dir, 686 més (un 5,5% del seu PIB).

Al costat d’elles, Extremadura, que ara rep un finançament per sobre de la mitjana, passaria a perdre un 5% del seu PIB en recursos del sistema, percebria 888 milions menys cada any.

Paradoxalment, un nou concert català també perjudicaria País Basc i Navarra, que tindrien menys ingressos en els seus propis concerts amb l’Estat, segons l’informe del Consell General d’Economistes. Els recursos del País Basc, que rep 3.387 milions més dels que aporta, es reduirien en mil, és a dir, un 1,5% del seu PIB. Una cosa semblant passava a Navarra, que passaria de demanar 115 milions més dels que contribueix a 79, pel que els seus ingressos baixarien en un 0,2% del seu PIB. Les pèrdues del concert català serien majors que els beneficis per a la resta d’Espanya.

Comentaris

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.