Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

La Fiscalia alemanya demana dades del “choque” entre Montoro i el Tribunal Suprem

Aquesta setmana pot ser decisiva per al curs de la causa que instrueix el Tribunal Suprem (TS) sobre l’1-O. Des del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein han arribat en les últimes hores noves peticions d’informació complementària sobre els fets. Es tracta d’una iniciativa clau, perquè del seu resultat depèn que l’expresident Carles Puigdemont sigui lliurat a Espanya. I també depèn d’això la determinació dels presumptes delictes pels quals podria ser jutjat.

L’última petició formulada pels jutges alemanys, segons comunicació verbal traslladada a la representació d’Eurojust a l’Haia, es refereix a les divergències entre el Suprem i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre la comissió o no d’un delicte de malversació per part de Puigdemont i els exconsellers, que també estan imputats per aquesta figura delictiva, a part de la de rebel·lió. La Fiscalia alemanya ha demanat ser informada de la natura i eventuals conseqüències jurídiques del xoc entre el poder judicial i el poder executiu, per poder traslladar les seves conclusions als jutges que han de decidir sobre el lliurament de Puigdemont.

La importància de la informació sol·licitada, per tant, es deriva que els seus destinataris són els jutges que ja van resoldre sobre les mesures cautelars imposades a l’expresident. I ho van fer acordant la seva llibertat provisional alhora que negaven l’existència del delicte de rebel·lió i posaven en dubte el de malversació. La Fiscalia alemanya fa a aquest tràfec d’informació d’intermediària, però per exprés desig del Tribunal de Schleswig-Holstein, molt interessat en aquests moments en conèixer l’abast de les discrepàncies sorgides entre el jutge encarregat del cas 1-O al Suprem, Pablo Llarena, i el titular del Ministeri d’Hisenda.

La resposta del TS a Alemanya esperarà a l’informe demanat pel jutge al ministre

El Suprem, al seu torn, va contestar a les peticions d’informació complementària una vegada que hagi rebut la resposta de Montoro al requeriment que el jutge Pablo Llarena li va dirigir “a fi que informe el més aviat possible sobre el concret suport objectiu “de les seves afirmacions en el sentit que no es va emprar diners públics per a l’1-O. L’informe de Montoro s’espera com a molt tard per a mitjans de setmana. Al Suprem s’espera d’Hisenda una resposta compatible amb les tesis de l’acte de processament dictat pel magistrat Pablo Llarena. És a dir, que aquesta contestació no resti credibilitat a la tasca judicial. Segons com discorri aquest episodi, s’està obrint pas entre els magistrats de la Sala Penal la possibilitat de sol·licitar també un informe a l’Advocacia de l’Estat, en la mesura que està personada i actuant en la causa pels fets de l’1-O.

La tesi del sector del Suprem partidari de reclamar aquest informe a l’Advocacia de l’Estat és que una iniciativa d’aquest tipus resulta summament pertinent, tenint en compte que és precisament aquest organisme el que defensa els interessos d’Hisenda en els procediments penals. De fet, aquesta funció és la que es troba en l’origen de l’Advocacia de l’Estat, creada per vetllar pels interessos de la Hisenda pública. Malgrat això, la seva personació en la causa de l’1-O és relativament recent, i no es va produir al principi del procés.

Els jutges alemanys ja van posar en dubte que s’emprés diners públics l’1-O

En el TS hi ha el convenciment que l’Advocacia de l’Estat en cap cas contribuiria a qüestionar la investigació judicial relativa al suposat ús de fons públics per a l’organització i convocatòria del referèndum de l’1-O. El Suprem confia que la resposta que el Ministeri d’Hisenda enviï al jutge Llarena no consisteixi en una allau de dades relatives a aspectes tècnics del control que exerceix des del 2015 -i amb molta més intensitat des del 2017- sobre la gestió de les finances de la Generalitat. El que la Sala Penal espera és que les dades que proporcioni Montoro serveixin per deixar clar que no prejutja el resultat de les investigacions judicials i per posar-se a disposició de la justícia per tal d’aclarir l’existència de qualsevol possible delicte.

El Suprem no vol entrar en un pols amb Hisenda. Però defensarà les seves competències i la seva tasca com a poder independent de l’Estat. I més pel que està en joc, el resultat d’una important causa penal i, a hores d’ara, el curs d’un dels seus capítols més importants, el relatiu al possible lliurament de l’expresident Puigdemont. Referent a això, el Tribunal de Schleswig-Holstein ja ha demanat per escrit dades sobre el paper de Puigdemont en la direcció dels Mossos d’Esquadra. A això ha adjuntat ara 1 altra petició -aquesta vegada informal, i sempre a través de la Fiscalia alemanya, en contacte amb l’espanyola per mitjà de Eurojust (sobre el delicte de malversació). El TS confia, en suma, en què podrà convèncer els jutges alemanys del rigor de les seves conclusions sense que la seva tasca es vegi entorpida per altres institucions.

Comentaris

Comments are closed.

Aneu a la barra d'eines