Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

[ÚLTIMA HORA] Llarena confirma el processament de Carles Puigdemont

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga l’anomenat ‘Procés’, ha confirmat el processament de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i altres 22 processats en aquesta causa i apunta a la possibilitat que els fets puguin ser qualificats de conspiració per a la rebel·lió, reafirmant-se en què concorre el requisit de la violència per imputar aquest delicte.

També indica que en el “cas hipotètic” que no s’acrediti que aquesta violència anava dirigida a aconseguir la independència de Catalunya es podria atribuir als processats el delicte de sedició. El magistrat ha dictat una interlocutòria de 85 pàgines, en el qual desestima els recursos de Puigdemont i la resta d’investigats, excepte els exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret (exiliats a Bèlgica) que no han presentat cap, contra la interlocutòria de processament pels delictes de rebel·lió, malversació de fons públics i desobediència. En aquesta resolució, el magistrat també afirma que les dades que li va lliurar recentment el Ministeri d’Hisenda coincideixen amb els indicis de malversació recollits en la seva investigació contra els membres del Govern Català.

D’altra banda, i pel que fa al recurs de Vox, que reclamava incloure en el processament a l’expresident de la Generalitat Artur Mas ia la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, el jutge el rebutja perquè en la investigació no s’ha incorporat cap element probatori que els vinculi prou ni amb l’exercici de la violència desplegada ni amb què preveiessin la seva utilització en el moment en què van desplegar la seva actuació.

Així mateix, respon a la “inviolabilitat parlamentària” esgrimida pels membres de la Taula de Parlament contra el seu processament per delicte de desobediència, i els contesta que la mateixa no protegeix a qui converteix la seu de representació ciutadana “en un mer instrument per facilitar l’execució d’una actuació delictiva “ideada des de fora de l’activitat parlamentària.

En aquest sentit, assegura que això no és així “no només perquè la seva actuació desborda la seva tasca parlamentària, en importar i convertir la seu de representació ciutadana en un mer instrument per facilitar l’execució d’una actuació delictiva ideada, propiciada, impulsada i coordinada des de fora de l’activitat parlamentària, sinó perquè van exercir el seu parlamentarisme amb desatenció dels mandats que, en defensa dels drets constitucionals de tots, va emetre el TC, i que ho va fer precisament en aplicació dels mecanismes que l’ordenament jurídic estableix per conduir l’actuació del Parlament Estatal i dels parlaments autonòmics”, conclou.

REBEL·LIÓ DEL 20 DE SETEMBRE

Al llarg de la seva resolució rebutja la pretensió d’alguns dels recurrents que qüestionen el processament pel delicte de rebel·lió per entendre que no s’ha produït un alçament violent o per absència de la finalitat secessionista que exigeix aquest tipus penal .

Assenyala que l’actuació desplegada pels processats el dia 20 de setembre davant de la Conselleria d’Economia –en protesta pel registre judicial que allà és desenvolupava– satisfà inicialment la consideració de força violenta i que en els esdeveniments de l’1-O aquesta es va expressar amb el resultat lesiu de nombrosos agents, el que palesa la seva concurrència en els fets que s’enjudicien en un comportament que va més enllà de la legítima reivindicació d’un posicionament polític-ideològic.

En aquesta mateixa línia, considera que les actuacions violentes no es mostren com un resultat imprevist en la mobilització impulsada pels investigats, sinó que va ser “conscientment assumida i buscada per a l’execució d’aquests fets, de manera que el dol eventual que apunten els recursos , només es mostra com la inferència subordinada a la concurrència d’un dol directe”.

De la mateixa manera, nega que “la violència exercida manqués d’idoneïtat, rellevància i suficiència com per aconseguir la consecució de la fi secessionista que integra el delicte de rebel·lió. És cert que la funcionalitat de la violència, si bé no exigeix que resulti irresistible o invencible per a qui la suporta, sí que ha de presentar una suficiència i eficàcia que objectivament l’habiliti per a la consecució del resultat”.

El magistrat destaca que la insurrecció a la qual es va inserir aquesta mobilització amb expressions de violència va ser de tal envergadura que dos dies després de la votació i que s’impulsaran noves mobilitzacions amb talls de carreteres, la seva Majestat el Rei, com a cap de l’Estat, va dirigir un missatge a la nació i va reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya que respectés l’ordre constitucional democràtic, i va apel·lar a tots els funcionaris de l’Estat i de les comunitats autònomes a què complissin amb les seves obligacions constitucionals.

Comentaris

Noticies relacionades

Comments are closed.

Aneu a la barra d'eines